Arxiu de l'etiqueta "xarxes socials "

  • Dijous 20 desembre 2012 per

    Socialholic, la nova manera de fer màrqueting

    Socialholic, una nova manera de fer màrquetingAra farà gairebé tres mesos que vaig acabar de llegir #Socialholic, un llibre que vaig gaudir gairebé en totes les seves pàgines i que pot ser molt profitós per totes aquelles persones i empreses que vulguin utilitzar els mitjans socials de manera adequada, aprofitant bé el temps, gestionant-ne bé les crisis i sobretot extraient-ne beneficis i rendibilitat.

    Volem que les empreses, a més de vendre’ns els seus productes, es desvisquin per informar-nos, atendre’ns i entretenir-nos.

    És un llibre amè i interessant, amb un munt d’exemples per posar-se en situació i amb un munt d’ajudes que els autors – els germans Polo de Territorio Creativo – no s’han guardat a la màniga, sinó que han volgut compartir amb la comunitat, com a fidels seguidors que són de la filosofia 2.0.

    És un cant a la transparència, al compartir, al construir entre tots un món millor. Planteja unes noves relacions entre les empreses o les marques i les persones, amb una comunicació fluïda com mai abans haguéssim pogut imaginar. Les circumstàncies ens porten a una nova manera de fer màrqueting i ja no hi ha marxa enrere: o acceptes les noves normes o et quedes fora de joc.

    Perquè us pugueu fer una idea de com respiren els continguts d’aquest llibre, us deixo amb algunes de les cites i idees que s’hi plantegen:

    • El gadget de referència en l’impuls del web social està sent el mòbil. Combinant la tecnologia mòbil i les capacitats socials, sembla evident que el procés de compra canviarà per sempre.
    • El web social està evolucionant cap a una consciència col·lectiva, que ens permetrà actuar en benefici propi amb més facilitat.
    • Internet no és un mitjà: és una plataforma tecnològica que està dotant a les persones d’una connectivitat que mai abans haguessin somiat.
    • Avui en dia, tenir un producte dolent és molt pitjor estratègia que durant el segle passat. Volem que les empreses, a més de vendre’ns els seus productes, es desvisquin per informar-nos, atendre’ns i entretenir-nos.
    • Quina importància té el Pantone d’un logo corporatiu quan estem tractant malament als nostres clients, cridant-los en lloc de parlar-los, menytenint-los en lloc d’escoltar-los?
    • Per moure’s en aquest nou entorn, cal entendre i dominar els codis de cada mitjà. S’ha de saber escoltar, respondre i fomentar la conversa, citar les fonts, utilitzar un to humà i proper, utilitzar l’humor en la justa mesura, innovar…

    Ser transparent implica humilitat. Reconèixer errors, defensar un punt de vista i, també, estar oberts a la crítica i a punts de vista diferents.

    • Res serà més eficaç contra un comentari emès per un client insatisfet que la rèplica d’un client satisfet.
    • El màrqueting de continguts guanya posicions com a eina de posicionament de marca i de vinculació (o engagement).
    • Cal una cultura empresarial que faciliti, incentivi i premiï (no castigui) la participació dels seus treballadors. La passió i el compromís del treballador porten a una millor productivitat. El talent s’encomana.
    • La participació a Internet enriqueix a les persones i als seus projectes professionals.
      Tenim un dret que és alhora una obligació de millorar el nostre món. Participem-hi.
    • Cal saber escoltar i crear continguts de qualitat en tres eixos: identitat, utilitat i entreteniment.
    • Tot pla estratègic requereix una fase d’anàlisi. Cal definir uns objectius i aquests han de ser concrets i mesurables.
    • Cal monitoritzar i escoltar la conversa orientada a la reputació online. Mesurem la popularitat (en termes de share of voice) i el sentiment (amb el percentate de mencions positives, negatives o neutres).
    • La creació d’un bloc pot ser una eina perfecta perquè una empresa demostri conèixer un tema molt específic i aconseguir així recomanacions offline i enllaços d’altres webs. I, per tant, un posicionament natural a Google. També s’ha de definir una estratègia clara i no desviar-se dels objectius.
    • El pla editorial d’un bloc corporatiu ha d’incloure els objectius, l’organització i els fluxos de treball, una guia temàtica, una definició de la tipologia de continguts, la definició de categories i etiquetes, llistat de les fonts d’interès i de possibles col·laboradors.

    Les responsabilitats del Community Manager són escoltar, fer circular la informació internament, explicar la posició de l’empresa a la comunitat, buscar líders interns i externs i trobar vies de col·laboració entre la comunitat i l’empresa.
    Tot plegat amb altes dosis d’afecte, amb creativitat, amb conversa, amb bons continguts, amb constància i tenint en compte el context.

    El llibre és ple d’idees com aquestes, amb exemples molt clarificadors. Així que si us van les xarxes socials, si tot el dia esteu pendents del mòbil, si teniu una empresa, si voleu emprendre un projecte, si esteu a punt de treure un nou producte… Heu de llegir aquest llibre, perquè no és el típic llibre de màrqueting, amb solucions o mètodes agressius.

    Els autors posen sobre la taula una situació i una tendència, ofereixen una metodologia i apunten idees i, finalment, ens donen eines per a mesurar els resultats de les accions fetes als mitjans socials.

    Sens dubte és un llibre que s’ha de llegir. I segurament, rellegir.

    , , , ,

  • Divendres 19 octubre 2012 per

    El vídeo del divendres: un curtmetratge fet amb Instagram

    Summer Eleven, un curtmetratge fet amb InstagramAvui mateix us explicàvem que Instagram sembla ser molt més que una moda passatgera. Per això i perquè també m’he deixat seduir per la nova moda social, he volgut que el vídeo del divendres sigui un curtmetratge fet amb Instagram. La pel·lícula que us presentem avui ha estat creada per Fernando Sanches, un experimentat realitzador brasiler que ha estat notícia els darrers dies a Internet per haver creat el seu curtmetratge Summer eleven únicament amb fotos d’Instagram.

    De fet, es tracta d’un treball experimental que consta de 977 fotografies fetes amb un iPhone 3G, a Amsterdam, Berlín i Lisboa durant l’estiu de l’any passat. Sanches va anar publicant les fotografies en un compte privat d’Instagram des de l’usuari @summer_eleven i més tard en va fer públic el perfil. L’artista diu que és un enamorat del filtre “Earlybird”, que és el que ha utilitzat pel seu curtmetratge.

    No és la primera vegada que es fa un film amb Instagram, a la xarxa hi ha d’altres exemples com Instantáneas de Lucas Otero o fins i tot, la mateixa Yoko Ono té engegat un projecte per fer una pel·lícula amb els somriures de la gent. Però Sanches ha aplicat amb destresa les tècniques d’slow motion i s’ha servit de la plataforma per crear un nou experiment amb uns bons resultats.

    • Si us voleu aventurar a crear la vostra pròpia pel·lícula amb fotos d’Instagram, teniu algunes eines que us hi poden ajudar com, per exemple:

    , , , ,

  • Divendres 19 octubre 2012 per

    Instagram, més que una moda

    Instagram, més que una modaAquesta setmana vaig llegir un article força interessant que venia a dir que ens deixéssim estar de Twitters i Facebooks, que la propera xarxa social important seria Instagram. De fet, en xifres, Instagram encara no té un ús de masses com pot tenir Facebook o Twitter, però malgrat això l’autor de l’article argumentava amb les dades d’una enquesta perquè creia que Instagram seria la nova bomba social:

    • Dels que tenen un perfil a Instagram, un 61% s’hi havia connectat les darreres 24 hores.
    • Un 48% dels enquestats declarava que utilitzava Instagram més sovint que abans.
    • De tots els que tenien un perfil a Instagram, un 83% deien que l’utilitzaven a la feina, segurament perquè no requereix escriure i pujar una foto és un moment.
    • Un 67% dels usuaris d’Instagram té menys de 34 anys, tot i que s’espera que s’utilitzi en totes les franges d’edat, ja que és la xarxa social més enfocada a l’usuari (user-friendly).
    • Com que Instagram és una aplicació només per a dispositius mòbils, la tendència és incrementar-ne l’adopció al llarg del 2013.

    A banda de les fotos de peus, menjar o gats, a Instagram publiquem instants de la nostra vida personal, d’una manera molt més sincera i directa que no pas com ho faríem a Twitter i Facebook. Mirar l’Instagram ens relaxa i, a més, és altament addictiu: trobem un gran plaer en mirar les fotos dels nostres amics i clicar a “m’agrada” a tot allò que trobem bonic o que desperta el nostre interès.

    En definitiva, Instagram és més que una moda passatgera, que obre moltes possibilitats tant de màrqueting com d’experimentació. D’aquí una estona publicarem el nostre vídeo del divendres, que en serà una clara constatació.

    Actualització, el mateix dia 19 d’octubre, a les 14.30h:

    , , ,

  • Divendres 28 setembre 2012 per

    El vídeo del divendres: el vident que ho encerta tot

    Un bon dia, a la ciutat de Brusel·les, tot de ciutadans són escollits a l’atzar per fer un experiment en què se’ls llegirà la ment, per un programa de televisió que s’estrenarà properament. Les persones que accepten participar-hi es troben amb un vident que ho encerta completament tot. Davant l’estupefacció de cadascun dels invitats, l’home prodigi que llegeix ments decideix desvetllar el seu secret…

    Tot plegat, ens hauria de fer pensar, no?

    , , , ,

  • Dilluns 17 setembre 2012 per

    Objectes de culte que tot geek desitja posseir

    Ara que Pinterest ja està obert a tots els públics, sobta veure l’ús que se’n fa. De fet, aquesta és la gràcia d’aquesta i de totes les xarxes socials: cadascú hi troba la seva utilitat.

    Pinterest, entre moltes altres coses, és la xarxa social del tenir, el desitjar i el posseir, en què el fetitxisme està en l’ordre del dia.

    Realment sorprèn bastant el fetitxisme d’algunes persones que col·leccionen els objectes que els agradaria posseir. I mires el que guarden i és increïble! Veure per creure, que diuen.

    Guarden de tot. Coses estranyíssimes, objectes que t’ofendries si els teus veïns posessin al balcó. Però allà estan tots agrupadets en taulers de Pinterest, a punt perquè altra gent els faci un repin o un m’agrada.

    Sí, és cert, hi ha gent estranya, però nosaltres no hi espatllem pas res… També hem fet i fem rareses – per creure’ns hauríeu de recordar els nostres souvenirs freaks -, i per això aquesta vegada hem volgut agrupar tot de gadgets i objectes que tot geek voldria posseir.

    De fet, tot va començar amb una samarreta de Ballantines que et permet mostrar els teus tuits o les teves fotos, però després ens vam anar animant i hem creat un tauler a Pinterest amb tots aquests objectes que, com a mínim, ens han fet somriure pensant que algú ho hagi pogut crear i ens ha fet reflexionar sobre la manera com es generen les necessitats de les persones.

    Aquí teniu el nostre recull:

    Anirem actualitzant aquest tauler amb altres objectes que ens cridin l’atenció i us animem a recomanar-nos-en d’altres i també a seguir-nos a Pinterest.

    I, vosaltres, utilitzeu Pinterest? Quin tipus d’objectes hi col·leccioneu?

    , , ,

  • Divendres 10 agost 2012 per

    El vídeo del divendres: quan la realitat augmentada supera la ficció

    Les generacions que hem crescut, primer, amb videoconsoles i, després, amb Internet i les xarxes socials estem molt acostumats a passar nivells a mesura que assolim coneixements i a obtenir reconeixements (badges) a mesura que assolim fites. Hem fet una gamificació de la nostra vida sense gaires complexes ni gaires miraments, però a més, estem més acostumats que ningú a exhibir la nostra vida a les xarxes socials: compartim fotos a l’Instagram, expliquem per on parem amb el Foursquare, comentem les notícies que llegim al Twitter, el que mengem al Tumblr, el que escoltem a l’Spotify… I, així, anar fent, disposats a participar en tot el que vagi venint.

    Res no ens espanta, però què passaria si tot plegat se’ns escapés de les mans? Si no poguéssim tallar malament un cogombre perquè no passaríem de nivell, si la nostra vida depengués dels punts que fem o si tinguéssim una cita i no poguéssim ser ocurrents?

    El vídeo d’aquest divendres és un curtmetratge que ha estat creat per dos estudiants, Daniel Lazo i Eran May-raz, de l’acadèmia d’arts i disseny Bezalel de Jerusalem i porta l’ús de la realitat virtual i augmentada i la pèrdua de la privacitat a uns extrems impensables, dels que et farien dir: “Saps què? Deixem-ho córrer!”.

    , , , ,

Disseny web - Antaviana

Truca’ns +34 973 143 481

Envia’ns un correu informacio@(ELIMINAR)antaviana.cat

Piula’ns a @canantaviana

o Vine a visitar-nos