Arxiu de l'etiqueta "social media "

  • Dijous 19 novembre 2015 per

    Cas d’èxit en l’ús de les enquestes a Twitter

    Darrerament ens hem acostumat a que, de tant en tant, Google canviï el seu algoritme del cercador, Facebook implementi noves eines per gestionar el teu perfil, Instagram incorpori funcionalitats per seguir creixent… i en aquesta línia, Twitter fa uns dies va afegir les enquestes com un extra pels seus usuaris.

    Qui no havia contestat una pseudo-enquesta a Twitter algun cop? Sí, aquelles de FAV si vols l’opció A o RT si t’agrada més la B. Doncs les Twitter Polls venen a substituir aquestes enquestes de forma oficial i amb un funcionament igualment senzill: a l’escriure un nou tuit t’apareix l’opció “enquesta” on podràs definir dues respostes curtes (sí, de moment només dues). Aquesta enquesta estarà 24h en marxa, i després ja no s’hi podrà votar. Els resultats se’t presentaran en forma de gràfic de barra i també et diuen el nombre de vots que has tingut.

    Doncs en Jordi Calvís, i després de fer un primer test prou exitós per triar el mot més adient per referir-se als pits femenins, va trobar la manera de treure-li suc a aquesta nova eina aprofitant la conjuntura política catalana: va decidir crear una “competició” a través dels vots en les enquestes de Twitter per escollir un president per la Generalitat. El mètode seria similar al d’un torneig de tennis, amb els seus caps de sèrie, per rondes i amb un quadre d’emparellaments que ja voldríen a Wimbledon, i amb la participació dels 128 candidats escollits en les darreres eleccions catalanes (135 menys els 7 de la mesa del Parlament). Fou batejat i seguit amb l’etiqueta #RoadToTheConsensus.

    Les xifres al voltant d’aquesta macro-enquesta de petites enquestes varen ser notables en tots els sentits:

    • durant la primera ronda de votacions (1/64 de final), es van emetre més de 50.000 vots en el total dels 64 emparellaments, una mitjana de 785 per enquesta
    • en el global del #RoadToTheConsensus es van fer quasi 132.000 vots, amb una mitjana de 2.150/enquesta, i amb el punt àlgid a la final on es van registrar 5.314 vots.
    • l’impacte a Twitter fou de més de 1.500 tuits amb l’etiqueta #RoadToTheConsensus en una setmana, que és el que va durar tot el procés de votacions
    • l’enquesta de la final fou el moment àlgid: el tuit es va veure gairebé 46.000 cops a Twitter i va tenir 470 retuits.

    Per tant, tenint en compte que la funcionalitat es va implementar fa molt poc, i veient les dades de l’impacte del #RoadToTheConsensus, podem parlar sense por a equivocar-nos del primer cas d’èxit en l’ús de les enquestes a Twitter, almenys pel que fa a Catalunya. I tu, ja les has utilitzat?

     

     

     

    , , ,

  • Dimarts 29 abril 2014 per

    Sense Reach, encara serveix per alguna cosa Facebook?

    Sense Reach, el Facebook encara serveix d'alguna cosa? - Apunt traduït

    • Amb aquest apunt encetem una sèrie d’apunts traduïts d’altres llengües al català. Pensem que serà una bona manera de ressaltar grans continguts que hem trobat per la Xarxa i una bona manera d’oferir continguts relacionats amb el món dels mitjans socials en la nostra llengua. Esperem que us siguin útils i interessants.
    • Aquest primer apunt és del blog de CalvoConBarba, un blog que seguim amb fervor i que recomanem. En aquesta ocasió, oferim la traducció d’un post sobre la pèrdua d’abast en les publicacions de pàgines de Facebook.

    Seguim amb les lamentacions respecte el tema de la caiguda del reach orgànic a Facebook. Seguim llegint una mica de tot, des de bones anàlisis i dades, fins a rebequeries de nen petit al que li han pres la pilota. Però seguim sense resoldre els (molts) dubtes. Anem als fets.

    Per moltes pàgines, l’abast de les seves publicacions segueix costa avall i sense frens. El que abans arribava a molts dels seus “fans”, poc a poc arriba ara a molts menys. Social Ogilvy presentava fa uns dies un bon informe amb dades, en què estimava que aquesta baixada continuaria i que s’arribaria a mostrar xifres tan baixes com un 1-2% d’abast orgànic. Parlant en plata, que de cada 100 fans de la teva pàgina, allò tan bonic que publiques i del qual et sents tan orgullós, Facebook només ho ensenyarà a 1 o 2. I no és una manera de parlar. 1 o 2. I aquest és un fet molt més acusat per a pàgines amb un número de fans per sobre de 500.000 fans. La resta “es mantenen” en un 6% d’abast mitjà, segons aquest mateix estudi.

    Average Organic Reach of Content Published on Brand Facebook Pages

    Com bé indiquen a la seva anàlisi, Facebook segueix canviant la seva posició en el clàssic POEM (paid-owned-earned media), essent cada cop més una plataforma de paid media i no d’owned media, on l’objectiu a marcar-se és precisament alimentar l’earned (com hauríem de fer en pràcticament tots els canals i punts de contacte).

    En realitat, el fet que aquesta baixada hagi provocat els rius de tinta que ha provocat (i espereu-vos…), indica que estem fingint ser socials, però seguim pensant en mode 1.0. El que volem és bombardejar al nostre target, amb el mínim esforç possible, amb la major automatització possible, i fent que el treball el faci el canal. I això sona més a Media que a Social.

    El primer que caldria canviar, potser per a tranquil·litzar a alguns, és afinar la manera de calcular aquest abast orgànic, començant per fer-ho prenent com a base el nombre de fans connectats en el moment de la publicació (+2 hores, per exemple), i no el total de fans. No s’hauria de comparar un post publicat en una hora vall amb un en hora punta, per molt que de vegades l’story bumping ens ajudi. I no, no és enganyar-nos en solitari, sinó tenir dades de veritat.

    La segona cosa que potser caldria canviar, és la manera d’entendre el canal. Per les marques Facebook no és tant un canal emissor com un d’escolta, aprenentatge i conversa. El problema és que això costa. Temps, diners i persones. I les marques n’estan mancats. Si les marques no es plantegen, en general, omplir la televisió de continguts seus tot el dia, potser tampoc no ho haurien de pretendre aquí, tot i que el cost d’emissió sigui menor. Si les marques, en general, no es plantegen utilitzar el telèfon per fer trucades indiscriminades tot el dia, ni que sigui a costa de molestar als usuaris, potser tampoc no ho haurien de pretendre aquí. Facebook hauria de ser una combinació d’ambdós. És un lloc on publicar, esporàdicament, petits spots de la nostra marca, en els que hauríem de bolcar el millor de nosaltres mateixos, fent peces amb gràcia, cuidant fins a l’últim detall i pagant per la seva difusió, i a la vegada és un canal natural d’atenció al client, en la mesura que, si els nostres clients hi són, potser és aquí on caldria que fem l’esforç de ser-hi. Però si hi som serà per ajudar, no per a figurar-hi.

    Hem de ser conscients de la forma en la que els usuaris són a Facebook, i l’estat mental en el que es troben. Cada cop està més clar que, en general i amb l’error que això acostuma a comportar, Facebook no és un proveïdor de tràfic de qualitat. Els usuaris estan a Facebook (i a Twitter) per d’altres coses. Com en tot, hi ha excepcions, i el turisme, l’esport i l’oci són sectors que probablement sí que poden obtenir tràfic de qualitat, especialment “en calent”, d’aquells de “aquí et veig, aquí et compro”. Precisament la mida del propi canal, la sobreabundància de continguts, i el maleït F.O.M.O fan la resta, provocant que els usuaris passin per sobre de les coses, que siguin tan poc proclius a clicar en enllaços que els facin sortir de la plataforma, i que quan ho fan, només “picotegen” ràpid per tornar a la “seguretat” del seu grup d’amics connectats.

    Social Media Post-Click Engagement

    La manera com fins ara la majoria de marques, aconsellades o no per gurús i consultors variats, es barallaven per aquest espai d’oportunitat, era precisament la de redoblar el volum de publicacions, buscant ser una font constant d’informació de manera que quan el seu target es connectés, veiés alguna cosa. Això en moltes ocasions, i especialment en els intents mal gestionats dels més petits o inclús dels propis gurús-wanna-be volent-se crear una marca personal, ha derivat en pur spam contradient tots els principis del que hauria de ser social, i acabant per prostituir i inutilitzar iniciatives que haguessin estat útils de no haver sofert aquest intent d’apropiació indeguda per part d’aquells que només veuen els usuaris del seu canal com la seva audiència potencial.

    Concloent. Segueix sent interessant per una marca tenir presència a Facebook? Indubtablement sí, sempre que entengui les formes i maneres del canal. I per a què segueix tenint sentit? Es va comentar en un altre post, però a més a més amb aquestes “noves” normes de joc Facebook continua sent:

    • un lloc perfecte, i barat, on fer publicitat
    • un lloc perfecte, i perillós, on fer atenció al client
    • un lloc perfecte, i discret, on escoltar als nostres clients

    Que s’ha d’acompanyar sempre d’altres propietats digitals (però en propietat, siguin webs o blogs, i no de “lloguer” com són les xarxes) on demostrar el que som, on complementar el que diem, i on redirigir als que ens volen conèixer millor.

    No s’entén quina por tenen les marques d’utilitzar Facebook com un telèfon. Contestant quan els truquin. Sense trucar a números a l’atzar. Fent que el seu contingut sigui la música de fons i la decoració de la seva sala d’espera. Posant el focus en oferir una experiència de client tan rica en tots i cadascun dels seus punts de contacte que siguin els clients els que tinguin ganes de compartir-la per ells mateixos a les xarxes socials. Probablement serà que són elles mateixes les que no entenen tot això…

    Sobre l’autor

    Lucas Asia, conegut com a CalvoConBarba

    Lucas Aisa, més conegut com @CalvoConBarba, és un consultor freelance del camp del màrqueting i la comunicació. Habitual en sessions de formació i xerrades sobre Social Media, escriu des de fa temps el seu propi blog, on trobareu el post original que ens ha cedit.

    , , , ,

  • Dijous 27 febrer 2014 per

    La Fundació Miró, la Viquipèdia i els mitjans socials

    Fundació Miró, Viquipèdia i mitjans socials a la SMWBCNLa setmana passada va tenir lloc a Barcelona la Social Media Week, un esdeveniment sobre mitjans socials que, en aquesta ciutat, serveix de preàmbul del Mobile World Congress. Al llarg de la setmana hi van haver conferències interessantíssimes sobre diferents aspectes relacionats amb els Social Media, que si us interessa encara es poden visualitzar des de la pàgina de LiveStream.

    Justament una de les conferències va anar a càrrec dels amics de la Fundació Joan Miró, amb qui estem col·laborant en definir i crear la seva nova presència a la xarxa que, precisament, tindrà una forta presència a les Xarxes Socials. En la seva presentació, Bea Abbad – responsable de la imatge de la Fundació – i Esther Solé – viquipedista resident – expliquen com s’ha adaptat la Fundació Miró a l’entorn 2.0.

    Un bon exemple per agafar idees, per començar a veure els museus d’una altra manera, per veure la potencialitat enorme dels mitjans socials i també una bona manera d’entendre tot el que implica la Viquipèdia i l’ús social que se li pot donar.

    Us deixem amb el vídeo, que comença aproximadament a partir del minut 7. Ja ho veureu, és una xerrada realment inspiradora.

    , , , ,

  • Dijous 19 setembre 2013 per

    Com estar a l’aguait de tot el que es diu de tu a Twitter

    Warble Alerts, per rebre alertes al correu electrònic del que es diu a TwitterPer qualsevol persona o empresa és molt important estar al cas de tot el que es diu a la Xarxa sobre un mateix, sobretot quan les mencions no són directes i es fan crítiques, preguntes o recomanacions. D’això se’n diu fer escolta activa i, en el cas de Twitter, hi ha bàsicament dues maneres de fer-ho.

    La primera manera seria utilitzar un programa d’escriptori, tipus Hootsuite o TweetDeck, per anar monitoritzant tot allò que ens interessa. Això ens permet tenir un control bastant potent sobre allò que es diu de nosaltres (o també sobre el que es diu de la competència), però requereix que una persona ho gestioni i n’estigui pendent. I això, ho sabem tots, a les empreses petites no sempre és possible. Són tasques que es reserven a empreses que tenen Community Manager o que tenen un pressupost destinat a gestionar el que es diu als mitjans socials.

    La segona manera pot ser una molt bona solució per aquells que disposin de poc temps i de pocs recursos. Es tracta de tenir un sistema d’alertes que ens envia un correu electrònic cada vegada que es menciona una paraula clau, una etiqueta (o hashtag) o es fa una menció a algú. És un sistema molt pràctic i eficaç i no ens fa dedicar un temps a aquesta escolta activa.

    De fet, hi ha bastants programes que permeten donar d’alta aquests tipus de servei de manera gratuïta. Però darrerament hem provat Warble alerts i, per ser un servei gratuït, ens ha semblat especialment destacable i us el volíem recomanar.

    Què es pot fer amb Warble Alerts?

    Es tracta d’un programa que permet crear una o diverses alertes, fent un seguiment d’una paraula clau, d’una etiqueta o mencions concretes i que ens envia regularment correus electrònics amb tot el que s’ha trobat.

    El que més ens ha agradat d’aquest sistema d’alertes és que permet configurar les alertes utilitzant els poderosos paràmetres de cerca de Twitter. Veieu-ne alguns exemples:

    Exemples de cerca per crear alertes amb Warble Alerts

    Per què pot ser útil?

    No tothom l’utilitzarà pel mateix, sinó que cadascú hi pot trobar un ús adient a les seves necessitats, com per exemple:

    • Rebre diàriament un recull de les notícies dels teus webs preferits.
    • Pots utilitzar-lo com a eina de captació de clients, mirant amb qui parlen els nostres competidors o les paraules clau que s’utilitzen en una àrea concreta.
    • Rebre notícies de la teva població seguint etiquetes (Hashtags) específiques.
    • Monitoritzar quan es menciona el nom del teu negoci o del teu web sense fer una menció directe a Twitter amb el símbol @.
    • Obtenir enllaços a notícies i articles dels temes sobre els quals estàs interessat.
    • Monitoritzar els tuits i els hashtags d’una campanya de Social Media.

    Warble Alerts, exemple d'email amb alertes
    Exemple de monitorització del que s’ha dit a Twitter sobre el web www.11s2013.cat

    Hi ha qui diu que l’email ha mort, però encara se li pot donar un bon ús! Així que, perquè aquesta eina sigui eficaç, tot depèn d’una bona configuració dels paràmetres a monitoritzar, per tal de rebre les opcions importants i descartar tota la resta. Abans de donar d’alta una alerta, utilitzeu la vista prèvia per assegurar-vos que és això el que voleu rebre.

    Està a les vostres mans escoltar bé tot allò que es diu a Twitter, oi que no ho deixareu escapar?

    , , ,

  • Divendres 28 juny 2013 per

    Els secrets del Community Manager

    Els secrets del Community ManagerUn Community Manager o Social Media Manager és la persona encarregada de gestionar, construir i moderar comunitats entorn a una marca o una empresa a Internet. Segur que n’heu sentit a parlar perquè és la professió de moda i, fins i tot, de tant sentir-lo i de tant utilitzar-lo el mateix concepte ha patit una certa desvalorització.

    Pel sol fet d’actualitzar el Facebook i el Twitter d’una marca o empresa no es pot pas dir que s’estigui treballant de Community Manager, sinó que la feina implica un bon grapat de coneixements i sobretot d’aptituds. Però, a part, la feina del Community Manager no tindria cap sentit si no anés acompanyada d’una estratègia de comunicació global, que integrés no només les accions a les xarxes socials sinó tota la comunicació corporativa dins i fora de la Xarxa.

    El mes passat vaig tenir la sort d’assistir a un taller de Community Manager que va oferir la Gemma Escribano a la Digital Week de Barcelona, on es treballaven diferents aspectes de la gestió dels mitjans socials i que, de ben segur, pot servir per a millorar les nostres accions a les diferents xarxes socials.

    A mode de resum, destacaríem els següents punts:

    Que ningú no s’equivoqui: els usuaris no volen conversar amb les marques. Hi interactuen per obtenir-ne beneficis tangibles com descomptes o regals.

    1) Canvi de perspectiva: orientació a l’usuari

    Hi ha un important canvi de perspectiva de les marques cap als consumidors. Per primer cop els continguts que generen les marques van orientats al que el consumidor vol.

    De fet, el taller partia d’una interessant pregunta: Els usuaris volen conversar amb la marca? La resposta és NO! Els usuaris volen obtenir beneficis: amb descomptes, promocions, concursos… I, després, per què segueixen sent fans d’una marca? Perquè, a part de les promocions, també volen estar informats de nous productes, perquè la marca els ofereix continguts d’interès, perquè els diverteix, etc.

    2) Integració dels canals a l’estratègia global

    Les accions a la Xarxa no poden anar separades de la resta de l’estratègia general de màrqueting, cal integrar els canals de màrqueting de sempre (accions a botigues físiques, TV, ràdio, premsa) amb els digitals.

    3) Definir uns objectius concrets

    A l’hora de definir l’estratègia global, cal marcar uns objectius molt concrets i uns KPI‘s de control.

    Hi ha 3 tipus d’objectius: de comunicació (amb escoltes actives i passives), de branding (per aconseguir el tan buscat “engagement”) i comericals (per aconseguir la venda)

    4) El contingut segueix sent el rei

    Les pàgines a les xarxes socials han de ser boniques i optimitzades.

    S’ha de fer un pla de continguts, amb un calendari editorial col·laboratiu, tenint en compte les millors hores per a publicar.

    5) Què s’ha de tenir en compte per a publicar a Facebook?

    L’algorisme de Facebook és el que determina quines publicacions veiem. Val més publicar un sol cop al dia continguts de qualitat, ben pensats i optimitzats, que no pas anar publicant perquè sí.

    És molt important tenir les pàgines de Facebook guapes i optimitzades, amb les mides i resolucions que toca. Val més publicar un sol cop al dia amb un text “marketitzat”, ben pensat i amb imatges optimitzades, que no pas publicar molts més cops.

    • Facebook ens dóna eines per a destacar posts, fixar publicacions a dalt de tot, etc. Utilitzem-ho! També tenim l’eina per fer preguntes, el “fill the blank” perquè l’usuari continuï una frase, les Facebook offers, els checkins amb descomptes, etc.
    • És important editar les imatges i posar-les en la resolució adequada a cadascun dels espais.
    • I també s’ha d’optimitzar la longitud dels textos, que la gent no llegeix! Els textos a Facebook haurien de ser d’entre 100 i 250 caràcters, 2 o 3 línies com a molt. Reben moltes més interaccions. Cal utilitzar més verbs i més crides a l’acció que no pas adjectius i noms.
    • Oferir continguts exclusius i publicar amb regularitat. No val posar la mateixa oferta a Facebook que al web perquè no seria una oferta exclusiva. Podem fer preguntes, demanar opinions. El feedback que s’obté a les Xarxes Socials pot aportar noves oportunitats de negoci!
    • Facebook té un algorisme que fa que vegem més unes publicacions que d’altres. Hi intervenen diferents factors: afinitat, tipus d’interacció que hi fa l’usuari, tipus de contingut i la frescor del contingut. Les imatges i els vídeos obtenen moltes més interaccions que els textos amb enllaç. A més, un post compartit té més visibilitat que un comentari, un comentari té més visibilitat que un m’agrada i un m’agrada en té més que un click.

    6) Què s’ha de tenir en compte per a publicar a Twitter?

    • Els tuits han de ser de 120 o 130 caràcters com a molt, tenint en compte que si ens fan un RT (retuit) el text hi càpiga.
    • Les piulades s’han de treballar, revisar i provar quines paraules tenen més bon rendiment. Com a Facebook, cal utilitzar més verbs, més crides a l’acció. Està comprovat que els tuits que contenen “via”, “@”, “RT” o “revísalo” tenen més clicks.
    • Utilitzar un o dos hashtags (o etiquetes). No cinc! Es tracta de destacar les paraules clau i prou.
    • La URL amb l’enllaç també s’ha d’optimitzar, que sigui escurçada amb algun servei que ens permeti saber-ne el rendiment.
    • Provar diferents hores del dia, per saber què funciona millor.

    7) Monitoritzar i gestionar els resultats obtinguts

    La conversa es produeix amb nosaltres o sense nosaltres, així que val més que estiguem al cas de les mencions a la nostra marca, empresa o producte.

    Tenim un munt d’eines gratuïtes que ens poden servir per a fer un seguiment de totes les mencions i per mesurar els resultats de les nostres accions: Google Alerts, Social Mention, Twitter Search, Facebook Insights, SocialBro, Google Analytics, Hootsuite, etc.

    També em va semblar molt interessant l’ús de les cerques complexes a Google, amb l’ús de paràmetres booleans com AND o OR, l’ús de “site:” o de els operadors + i -.

    Per exemple, si volem saber què es diu de nosaltres a Twitter i Facebook però que no siguem nosaltres, faríem la següent cerca:

    can antaviana -www.facebook.com/canantaviana site:facebook.com
    OR site:twitter.com -twitter.com/canantaviana

    El taller va acabar amb un munt d’informació sobre analítica dins i fora de les xarxes i sobre publicitat online, amb exemples de widgets i eines que es poden utilitzar. Tot plegat va servir per donar-nos pautes i eines per a millorar les nostres accions a les xarxes socials i obtenir-ne un millor rendiment, a partir del coneixement de tota una experta.

    Us deixem amb la presentació!

    , , , ,

  • Dijous 20 desembre 2012 per

    Socialholic, la nova manera de fer màrqueting

    Socialholic, una nova manera de fer màrquetingAra farà gairebé tres mesos que vaig acabar de llegir #Socialholic, un llibre que vaig gaudir gairebé en totes les seves pàgines i que pot ser molt profitós per totes aquelles persones i empreses que vulguin utilitzar els mitjans socials de manera adequada, aprofitant bé el temps, gestionant-ne bé les crisis i sobretot extraient-ne beneficis i rendibilitat.

    Volem que les empreses, a més de vendre’ns els seus productes, es desvisquin per informar-nos, atendre’ns i entretenir-nos.

    És un llibre amè i interessant, amb un munt d’exemples per posar-se en situació i amb un munt d’ajudes que els autors – els germans Polo de Territorio Creativo – no s’han guardat a la màniga, sinó que han volgut compartir amb la comunitat, com a fidels seguidors que són de la filosofia 2.0.

    És un cant a la transparència, al compartir, al construir entre tots un món millor. Planteja unes noves relacions entre les empreses o les marques i les persones, amb una comunicació fluïda com mai abans haguéssim pogut imaginar. Les circumstàncies ens porten a una nova manera de fer màrqueting i ja no hi ha marxa enrere: o acceptes les noves normes o et quedes fora de joc.

    Perquè us pugueu fer una idea de com respiren els continguts d’aquest llibre, us deixo amb algunes de les cites i idees que s’hi plantegen:

    • El gadget de referència en l’impuls del web social està sent el mòbil. Combinant la tecnologia mòbil i les capacitats socials, sembla evident que el procés de compra canviarà per sempre.
    • El web social està evolucionant cap a una consciència col·lectiva, que ens permetrà actuar en benefici propi amb més facilitat.
    • Internet no és un mitjà: és una plataforma tecnològica que està dotant a les persones d’una connectivitat que mai abans haguessin somiat.
    • Avui en dia, tenir un producte dolent és molt pitjor estratègia que durant el segle passat. Volem que les empreses, a més de vendre’ns els seus productes, es desvisquin per informar-nos, atendre’ns i entretenir-nos.
    • Quina importància té el Pantone d’un logo corporatiu quan estem tractant malament als nostres clients, cridant-los en lloc de parlar-los, menytenint-los en lloc d’escoltar-los?
    • Per moure’s en aquest nou entorn, cal entendre i dominar els codis de cada mitjà. S’ha de saber escoltar, respondre i fomentar la conversa, citar les fonts, utilitzar un to humà i proper, utilitzar l’humor en la justa mesura, innovar…

    Ser transparent implica humilitat. Reconèixer errors, defensar un punt de vista i, també, estar oberts a la crítica i a punts de vista diferents.

    • Res serà més eficaç contra un comentari emès per un client insatisfet que la rèplica d’un client satisfet.
    • El màrqueting de continguts guanya posicions com a eina de posicionament de marca i de vinculació (o engagement).
    • Cal una cultura empresarial que faciliti, incentivi i premiï (no castigui) la participació dels seus treballadors. La passió i el compromís del treballador porten a una millor productivitat. El talent s’encomana.
    • La participació a Internet enriqueix a les persones i als seus projectes professionals.
      Tenim un dret que és alhora una obligació de millorar el nostre món. Participem-hi.
    • Cal saber escoltar i crear continguts de qualitat en tres eixos: identitat, utilitat i entreteniment.
    • Tot pla estratègic requereix una fase d’anàlisi. Cal definir uns objectius i aquests han de ser concrets i mesurables.
    • Cal monitoritzar i escoltar la conversa orientada a la reputació online. Mesurem la popularitat (en termes de share of voice) i el sentiment (amb el percentate de mencions positives, negatives o neutres).
    • La creació d’un bloc pot ser una eina perfecta perquè una empresa demostri conèixer un tema molt específic i aconseguir així recomanacions offline i enllaços d’altres webs. I, per tant, un posicionament natural a Google. També s’ha de definir una estratègia clara i no desviar-se dels objectius.
    • El pla editorial d’un bloc corporatiu ha d’incloure els objectius, l’organització i els fluxos de treball, una guia temàtica, una definició de la tipologia de continguts, la definició de categories i etiquetes, llistat de les fonts d’interès i de possibles col·laboradors.

    Les responsabilitats del Community Manager són escoltar, fer circular la informació internament, explicar la posició de l’empresa a la comunitat, buscar líders interns i externs i trobar vies de col·laboració entre la comunitat i l’empresa.
    Tot plegat amb altes dosis d’afecte, amb creativitat, amb conversa, amb bons continguts, amb constància i tenint en compte el context.

    El llibre és ple d’idees com aquestes, amb exemples molt clarificadors. Així que si us van les xarxes socials, si tot el dia esteu pendents del mòbil, si teniu una empresa, si voleu emprendre un projecte, si esteu a punt de treure un nou producte… Heu de llegir aquest llibre, perquè no és el típic llibre de màrqueting, amb solucions o mètodes agressius.

    Els autors posen sobre la taula una situació i una tendència, ofereixen una metodologia i apunten idees i, finalment, ens donen eines per a mesurar els resultats de les accions fetes als mitjans socials.

    Sens dubte és un llibre que s’ha de llegir. I segurament, rellegir.

    , , , ,

Disseny web - Antaviana

Truca’ns +34 973 143 481

Envia’ns un correu informacio@(ELIMINAR)antaviana.cat

Piula’ns a @canantaviana

o Vine a visitar-nos