Arxiu de l'etiqueta "màrqueting "

  • Dimarts 5 abril 2016 per

    Creació de l’etiqueta del Celler Matallonga

    El Celler Matallonga és una petita empresa vitivinícola ubicada a la població de Fulleda (les Garrigues). Ja fa un temps que en Joan i la Rosa dediquen els seus esforços a treballar les seves vinyes de les quals n’obtenen els raïms que ells mateixos també converteixen en els magnífics vins que elabora el celler.

    Ara, un temps després de treure vins al mercat amb força èxit, han decidit donar un tomb a la imatge que els havia acompanyat des el principi a les etiquetes. L’objectiu d’aquest canvi és el de fer unes etiquetes més elegants, més comercials, més actuals…diferents, si més no, però sense perdre la identitat que ja havien adquirit aquests anys. I han confiat en Antaviana per dur-ho a terme.

    Nosaltres hem partit de la imatge actual i hem intentat potenciar-la segons les indicacions del Joan i la Rosa. A les imatges podeu veure’n el resultat. Us agrada?

    Matallonga nova imatge

    , ,

  • Dijous 19 novembre 2015 per

    Cas d’èxit en l’ús de les enquestes a Twitter

    Darrerament ens hem acostumat a que, de tant en tant, Google canviï el seu algoritme del cercador, Facebook implementi noves eines per gestionar el teu perfil, Instagram incorpori funcionalitats per seguir creixent… i en aquesta línia, Twitter fa uns dies va afegir les enquestes com un extra pels seus usuaris.

    Qui no havia contestat una pseudo-enquesta a Twitter algun cop? Sí, aquelles de FAV si vols l’opció A o RT si t’agrada més la B. Doncs les Twitter Polls venen a substituir aquestes enquestes de forma oficial i amb un funcionament igualment senzill: a l’escriure un nou tuit t’apareix l’opció “enquesta” on podràs definir dues respostes curtes (sí, de moment només dues). Aquesta enquesta estarà 24h en marxa, i després ja no s’hi podrà votar. Els resultats se’t presentaran en forma de gràfic de barra i també et diuen el nombre de vots que has tingut.

    Doncs en Jordi Calvís, i després de fer un primer test prou exitós per triar el mot més adient per referir-se als pits femenins, va trobar la manera de treure-li suc a aquesta nova eina aprofitant la conjuntura política catalana: va decidir crear una “competició” a través dels vots en les enquestes de Twitter per escollir un president per la Generalitat. El mètode seria similar al d’un torneig de tennis, amb els seus caps de sèrie, per rondes i amb un quadre d’emparellaments que ja voldríen a Wimbledon, i amb la participació dels 128 candidats escollits en les darreres eleccions catalanes (135 menys els 7 de la mesa del Parlament). Fou batejat i seguit amb l’etiqueta #RoadToTheConsensus.

    Les xifres al voltant d’aquesta macro-enquesta de petites enquestes varen ser notables en tots els sentits:

    • durant la primera ronda de votacions (1/64 de final), es van emetre més de 50.000 vots en el total dels 64 emparellaments, una mitjana de 785 per enquesta
    • en el global del #RoadToTheConsensus es van fer quasi 132.000 vots, amb una mitjana de 2.150/enquesta, i amb el punt àlgid a la final on es van registrar 5.314 vots.
    • l’impacte a Twitter fou de més de 1.500 tuits amb l’etiqueta #RoadToTheConsensus en una setmana, que és el que va durar tot el procés de votacions
    • l’enquesta de la final fou el moment àlgid: el tuit es va veure gairebé 46.000 cops a Twitter i va tenir 470 retuits.

    Per tant, tenint en compte que la funcionalitat es va implementar fa molt poc, i veient les dades de l’impacte del #RoadToTheConsensus, podem parlar sense por a equivocar-nos del primer cas d’èxit en l’ús de les enquestes a Twitter, almenys pel que fa a Catalunya. I tu, ja les has utilitzat?

     

     

     

    , , ,

  • Dijous 26 juny 2014 per

    Màrqueting de continguts

    Les empreses que tenen blog corporatiu tenen més tràfic i venen més que les que no en tenen; el contingut aconsegueix més leads que els anuncis; la majoria dels usuaris es documenten a Internet abans de comprar i valoren més les empreses que els ofereixen continguts útils.

    Així comença el llibre Marketing de Contenidos d’Eva Sanagustín per explicar que les empreses cada vegada més veuen els continguts com una manera d’acostar-se als seus clients potencials, d’una manera menys intrusiva. Els continguts són autèntica estratègia: ens ajudar a posicionar millor la nostra empresa i ens poden ajudar a vendre més. Així que poca broma!

    El llibre és molt recomanable per aprendre tot el què envolta al procés de creació d’una estratègia de continguts. No es tracta simplement d’anar escrivint i publicant, sinó que es requereix d’uns coneixements i d’una pràctica i el llibre és ideal per endinsar-se en tot aquest saber.

    Únicament s’hauria de parlar d’un tipus de contingut perquè només n’hi ha un que és el Rei: el contingut de qualitat

    Què és el màrqueting de continguts?

    Eva Sanagustín inclou diferents definicions de què és el màrqueting de continguts (o content marketing). De totes elles, em quedaria amb la que es tracta d’oferir contingut útil a l’usuari en el moment en el que ho necessita. Es tracta d’utilitzar el contingut per atraure l’atenció i la participació dels usuaris.

    Molts pensareu que això ja s’ha fet sempre en el món del màrqueting i és cert, no es tracta de una cosa nova, només que ara, amb l’arribada de la web social, les empreses no depenen de ningú per publicar aquests continguts, s’estalvien despeses i poden arribar a un públic molt més ampli. A més, el contingut allarga la seva vida gràcies als cercadors i les recomanacions.

    S’ha de tenir en compte que no hi ha un públic objectiu clar si no és té un objectiu clar. (…) Només sabent com és el vostre lector potencial podreu escriure quelcom que ell consideri de qualitat

    Què és una estratègia de continguts?

    Una estratègia de continguts (content strategy) implica com planificar la creació, la publicació i la gestió del contingut. S’han de definir uns objectius i unes fites, perquè sinó estaríem caminant sense rumb. Els objectius han de respondre a l’acrònim anglès SMART: han de ser concrets, mesurables, assolibles, realistes i amb un termini de temps concret.

    Els objectius es podrien classificar d’aquesta manera:

    • Informar o atraure tràfic pel web
    • Educar o persuadir a la compra
    • Entretenir o retenir als clients

    Per tal de crear uns continguts alineats als nostres objectius s’ha de treballar en diversos fronts. En primer lloc, l’autora del llibre ens recomana que fem un inventari de continguts per saber de quins materials disposem i també posa èmfasi en el reciclatge de continguts.

    En paral·lel haurem de definir un buyer persona, establir quin és el perfil del nostre client potencial.

    La constància és tan important com la qualitat dels continguts

    També és interessant tot el que aporta el llibre sobre la definició dels valors d’una empresa. Si no som capaços de definir-los bé i de saber què és el que ens diferencia de la resta, no podrem fer una estratègia de continguts diferenciadora. S’han de crear uns continguts propis, que en cap cas serien els que publicaria la competència, amb estil propi.

    A l’hora de crear continguts cal utilitzar un llenguatge planer i un to conversacional. Segons els valors establerts definim unes paraules clau, un gènere gramatical. Decidim si tractarem de vos, de tu o de nosaltres.

    Tot plegat ho acompanyarem d’un calendari editorial, que és una eina per organitzar la publicació de continguts i per controlar tasques de documentació, redacció o maquetació. S’ha de decidir en quines plataformes es publicarà en quina regularitat i quin tipus de continguts.

    Com escriure per internet

    El llibre dedica un apartat a com redactar per Internet, ja que no és el mateix que fer-ho per una publicació en paper. En principi l’extensió dels textos es reduirà a la meitat i el tipus de redacció també és molt diferent si el text va destinat a la Xarxa. L’autora ens parla de com fer titulars, paràgrafs, etc.

    Recomano molt aquest apartat, en què barreja tècniques periodístiques de tota la vida amb tècniques de redacció publicitària i amb estratègies més pròpies de la usabilitat. En definitiva, caldria combinar la regla KISS (keep it simple stupid) amb el chunking, una tècnica per a reduir cada peça a la mínima expressió: menys frases per paràgraf, menys paraules per frase, menys síl·labes per paraula, etc.

    Estadísticament, el contingut audiovisual s’emporta més clics en xarxes socials que el textual, es comparteix més que el text i es considera una font de viralitat (…). Però per això ha d’oferir informació rellevant, ser clar, tenir un objectiu i estar ben fet.

    També hi trobarem bons consells com fer bones crides a l’acció o call to action (CTA), que són una petició directa a l’usuari perquè faci alguna cosa. I com fer bé els enllaços, un tema que en molts webs no es resol correctament.

    Finalment l’autora també fa un repàs de què es pot publicar en un blog, a Facebook, a Twitter, etc. És molt interessant el subapartat de redacció per xarxes socials, en què es parla de microcopy com a text curt que es publica a cada xarxa social i que molts cops va acompanyat d’una crida a l’acció. La idea és imitar el to de la conversa, ser precís, gens complicat i rellevant. A Twitter a més s’ha de ser molt més concís, tenint només 140 caràcters.

    Al llarg del llibre es troben una bona pila de de recursos i eines per a treballar en continguts (plugins de wordpress, eines col·laboratives) i també per fer-ne una selecció (curació de continguts). Però potser la part més important arriba quan es parla de l’optimització dels continguts i el SEO.

    Inbound marketing i SEO

    El contingut que millor posiciona als cercadors és l’original. (…) Si pensa en els usuaris i els aporta valor, aquests ho agrairan amb enllaços entrants i recomanacions en mitjans socials: s’optimitzarà sol.

    L’Inbound marketing (o màrqueting d’atracció) combina el màrqueting de conitnguts, amb el de buscadors i el de mitjans socials per acostar l’empresa als usuaris. Segons el pressupost del que disposem podem considerar pagar per publicitat, utilitzar canals propis i els que s’aconsegueixin de les persones que parlin de la nostra empresa i la recomanin. Serien els mitjans paid, owned i earned respectivament.

    Tot contingut ha d’estar optmitzat per a cercadors. Si un post no es troba als cercadors i no s’ha promocionat de cap altra manera, és com si no existís. Per això és important treballar perquè els cercadors posicionin millor un contingut. Així que tot redactor, ha de pensar en el SEO i treballar amb la seva llista de paraules clau (keywords). Al llibre hi trobareu un munt de pautes sobre com optimitzar titulars, capçaleres, imatges, etc.

    L’optimització per a mitjans socials (SMO) s’ha de fer de manera que els usuaris et trobin i facilitant que comparteixin els teus continguts.

    Mesurant els resultats dels continguts

    En mitjans socials també es parla de retorn en forma d’influència, de reputació o d’interès per a buscar formes no econòmiques que facin rendible la inversió.

    Una estratègia de continguts no acaba amb la publicació dels continguts, sinó que hi ha un aspecte molt important que no s’ha d’oblidar: l’avaluació dels resultats per saber si l’esforç ha valgut la pena. De tota manera, per més que mesurem indicadors, aquests indicadors només tindran sentit si es relaciona la part quantitativa (accés, consum i social) amb la qualitativa (dades del negoci).

    Ens interessa saber si els continguts que hem publicat són adequats per a l’usuari (amb la taxa de rebot, el nombre de pàgines vistes per visita…), si representen a l’empresa, si funcionen les crides a l’acció (podem fer testos A/B per a comprovar-ho).

    I finalment tornaríem al principi: analitzaríem si els objectius establerts eren realistes, si els canals escollits eren els adequats, etc.

    Sempre es diu que mesurar el ROI (retorn de la inversió) en aquest entorn és difícil. Podem saber quina és la inversió – el cost intern o extern de crear i mantenir un contingut -, però és molt difícil després vincular-ho a vendes, perquè no sabem quines vendes s’han obtingut pel contingut i no per altres vies.

    Un llibre que s’ha de llegir!

    Això només han estat quatre pinzellades de tota la informació que es pot trobar en el llibre “Marketing de contenidos”, un llibre pràctic, que ordena bé les diferents temàtiques que s’hi tracten i del que se’n poden treure molt bones idees. Recomanable al 100%.

    , , ,

  • Dimarts 29 abril 2014 per

    Sense Reach, encara serveix per alguna cosa Facebook?

    Sense Reach, el Facebook encara serveix d'alguna cosa? - Apunt traduït

    • Amb aquest apunt encetem una sèrie d’apunts traduïts d’altres llengües al català. Pensem que serà una bona manera de ressaltar grans continguts que hem trobat per la Xarxa i una bona manera d’oferir continguts relacionats amb el món dels mitjans socials en la nostra llengua. Esperem que us siguin útils i interessants.
    • Aquest primer apunt és del blog de CalvoConBarba, un blog que seguim amb fervor i que recomanem. En aquesta ocasió, oferim la traducció d’un post sobre la pèrdua d’abast en les publicacions de pàgines de Facebook.

    Seguim amb les lamentacions respecte el tema de la caiguda del reach orgànic a Facebook. Seguim llegint una mica de tot, des de bones anàlisis i dades, fins a rebequeries de nen petit al que li han pres la pilota. Però seguim sense resoldre els (molts) dubtes. Anem als fets.

    Per moltes pàgines, l’abast de les seves publicacions segueix costa avall i sense frens. El que abans arribava a molts dels seus “fans”, poc a poc arriba ara a molts menys. Social Ogilvy presentava fa uns dies un bon informe amb dades, en què estimava que aquesta baixada continuaria i que s’arribaria a mostrar xifres tan baixes com un 1-2% d’abast orgànic. Parlant en plata, que de cada 100 fans de la teva pàgina, allò tan bonic que publiques i del qual et sents tan orgullós, Facebook només ho ensenyarà a 1 o 2. I no és una manera de parlar. 1 o 2. I aquest és un fet molt més acusat per a pàgines amb un número de fans per sobre de 500.000 fans. La resta “es mantenen” en un 6% d’abast mitjà, segons aquest mateix estudi.

    Average Organic Reach of Content Published on Brand Facebook Pages

    Com bé indiquen a la seva anàlisi, Facebook segueix canviant la seva posició en el clàssic POEM (paid-owned-earned media), essent cada cop més una plataforma de paid media i no d’owned media, on l’objectiu a marcar-se és precisament alimentar l’earned (com hauríem de fer en pràcticament tots els canals i punts de contacte).

    En realitat, el fet que aquesta baixada hagi provocat els rius de tinta que ha provocat (i espereu-vos…), indica que estem fingint ser socials, però seguim pensant en mode 1.0. El que volem és bombardejar al nostre target, amb el mínim esforç possible, amb la major automatització possible, i fent que el treball el faci el canal. I això sona més a Media que a Social.

    El primer que caldria canviar, potser per a tranquil·litzar a alguns, és afinar la manera de calcular aquest abast orgànic, començant per fer-ho prenent com a base el nombre de fans connectats en el moment de la publicació (+2 hores, per exemple), i no el total de fans. No s’hauria de comparar un post publicat en una hora vall amb un en hora punta, per molt que de vegades l’story bumping ens ajudi. I no, no és enganyar-nos en solitari, sinó tenir dades de veritat.

    La segona cosa que potser caldria canviar, és la manera d’entendre el canal. Per les marques Facebook no és tant un canal emissor com un d’escolta, aprenentatge i conversa. El problema és que això costa. Temps, diners i persones. I les marques n’estan mancats. Si les marques no es plantegen, en general, omplir la televisió de continguts seus tot el dia, potser tampoc no ho haurien de pretendre aquí, tot i que el cost d’emissió sigui menor. Si les marques, en general, no es plantegen utilitzar el telèfon per fer trucades indiscriminades tot el dia, ni que sigui a costa de molestar als usuaris, potser tampoc no ho haurien de pretendre aquí. Facebook hauria de ser una combinació d’ambdós. És un lloc on publicar, esporàdicament, petits spots de la nostra marca, en els que hauríem de bolcar el millor de nosaltres mateixos, fent peces amb gràcia, cuidant fins a l’últim detall i pagant per la seva difusió, i a la vegada és un canal natural d’atenció al client, en la mesura que, si els nostres clients hi són, potser és aquí on caldria que fem l’esforç de ser-hi. Però si hi som serà per ajudar, no per a figurar-hi.

    Hem de ser conscients de la forma en la que els usuaris són a Facebook, i l’estat mental en el que es troben. Cada cop està més clar que, en general i amb l’error que això acostuma a comportar, Facebook no és un proveïdor de tràfic de qualitat. Els usuaris estan a Facebook (i a Twitter) per d’altres coses. Com en tot, hi ha excepcions, i el turisme, l’esport i l’oci són sectors que probablement sí que poden obtenir tràfic de qualitat, especialment “en calent”, d’aquells de “aquí et veig, aquí et compro”. Precisament la mida del propi canal, la sobreabundància de continguts, i el maleït F.O.M.O fan la resta, provocant que els usuaris passin per sobre de les coses, que siguin tan poc proclius a clicar en enllaços que els facin sortir de la plataforma, i que quan ho fan, només “picotegen” ràpid per tornar a la “seguretat” del seu grup d’amics connectats.

    Social Media Post-Click Engagement

    La manera com fins ara la majoria de marques, aconsellades o no per gurús i consultors variats, es barallaven per aquest espai d’oportunitat, era precisament la de redoblar el volum de publicacions, buscant ser una font constant d’informació de manera que quan el seu target es connectés, veiés alguna cosa. Això en moltes ocasions, i especialment en els intents mal gestionats dels més petits o inclús dels propis gurús-wanna-be volent-se crear una marca personal, ha derivat en pur spam contradient tots els principis del que hauria de ser social, i acabant per prostituir i inutilitzar iniciatives que haguessin estat útils de no haver sofert aquest intent d’apropiació indeguda per part d’aquells que només veuen els usuaris del seu canal com la seva audiència potencial.

    Concloent. Segueix sent interessant per una marca tenir presència a Facebook? Indubtablement sí, sempre que entengui les formes i maneres del canal. I per a què segueix tenint sentit? Es va comentar en un altre post, però a més a més amb aquestes “noves” normes de joc Facebook continua sent:

    • un lloc perfecte, i barat, on fer publicitat
    • un lloc perfecte, i perillós, on fer atenció al client
    • un lloc perfecte, i discret, on escoltar als nostres clients

    Que s’ha d’acompanyar sempre d’altres propietats digitals (però en propietat, siguin webs o blogs, i no de “lloguer” com són les xarxes) on demostrar el que som, on complementar el que diem, i on redirigir als que ens volen conèixer millor.

    No s’entén quina por tenen les marques d’utilitzar Facebook com un telèfon. Contestant quan els truquin. Sense trucar a números a l’atzar. Fent que el seu contingut sigui la música de fons i la decoració de la seva sala d’espera. Posant el focus en oferir una experiència de client tan rica en tots i cadascun dels seus punts de contacte que siguin els clients els que tinguin ganes de compartir-la per ells mateixos a les xarxes socials. Probablement serà que són elles mateixes les que no entenen tot això…

    Sobre l’autor

    Lucas Asia, conegut com a CalvoConBarba

    Lucas Aisa, més conegut com @CalvoConBarba, és un consultor freelance del camp del màrqueting i la comunicació. Habitual en sessions de formació i xerrades sobre Social Media, escriu des de fa temps el seu propi blog, on trobareu el post original que ens ha cedit.

    , , , ,

  • Dijous 24 octubre 2013 per

    Com vendre més a Internet (i III): els tests A/B

    Tests A/B, per saber quina versió d'una pàgina web funciona millorFa un temps us explicàvem algunes tècniques per a vendre més a Internet. Vam començar aquesta sèrie d’apunts explicant quin és el cicle del màrqueting (atraure, convertir i fidelitzar) i també us vam explicar com fer unes bones pàgines d’aterratge i alguns punts clau per a fer bones crides a l’acció. Tot plegat per aconseguir el que és segurament l’objectiu més cercat en un lloc web: augmentar les vendes.

    Amb aquest apunt d’avui ens volem centrar en una tècnica molt valuosa a l’hora d’aconseguir més vendes. Es tracta de fer proves entre diferents elements d’un web i decidir quina estructura, quins colors, quines paraules seran les més adequades. I això es pot fer amb el que s’anomena tests A/B.

    Què és un test A/B

    Un test A/B és un mètode que ens permet oferir dues o més versions d’un lloc web, sense que els usuaris ho sàpiguen, de manera que el mateix contingut d’una pàgina s’ofereix aleatòriament en diferents dissenys o estructures. És un tema que va molt relacionat amb la usabilitat i l’experiència d’usuari, ara ho veureu.

    L’eina que escollim per fer el test A/B recull tota la informació relativa al rendiment de cadascun dels dissenys. D’aquesta manera es pot tenir una informació molt fiable i real sobre quin disseny ofereix uns millors resultats, més interacció amb els usuaris o quin assoleix millor els objectius marcats.

    I és que, de fet, a l’hora de fer un test A/B, el més important és tenir clar l’objectiu. Aleshores només cal provar de fer petits canvis de disseny i veure què funciona millor. És increïble veure que si es canvia el color de fons d’un botó es poden obtenir més clicks o que si un element està a la dreta o a l’esquerra també varia com hi interaccionen els usuaris.

    Eines per a fer tests A/B

    A continuació us recomanem un parell d’eines per a poder fer aquest tipus de test tan útils.

    Experiments de contingut de Google Analytics
    Els experiments de contingut de Google Analytics ens deixen provar fins a 6 versions diferents d’una pàgina. Nosaltres escollim quin percentatge dels visitants participa a l’experiment. Cada versió – que tenim en diferents URLs – s’ofereix als visitants de manera aleatòria. Comparant com funciona cadascuna de les versions, podem decidir quina d’ella compleix millor amb els objectius. A més, és una eina gratuïta!

    Optimizely
    Optimizely ofereix un editor que et permet editar les pàgines que escullis a temps real. Et permet canviar els texts (les crides a l’acció), el codi HTML per canviar el color d’un botó, per exemple, eliminar continguts, moure’ls de lloc. Tot d’una manera molt senzilla. Podeu provar-ho sense pagar, però és un servei de pagament a partir de 17$ al mes i que ofereix una versió de prova de 30 dies. Val molt la pena! Per veure-ho en funcionament, podeu visualitzar el vídeo que hi ha a la portada del seu web.

    Més informació

    Si voleu aprofundir més amb aquest tema, us deixem amb alguns enllaços addicionals:

    I amb aquest apunt acabem la sèrie de Vendre més per Internet. Esperem haver-vos estat d’ajuda!

    , ,

  • Dijous 22 agost 2013 per

    Com vendre més a Internet (II): les crides a l’acció

    Vendre més a Internet: com fer bones crides a l'accióEn l’apunt anterior d’aquesta sèrie dedicada a com vendre més a Internet us explicàvem com d’important és dissenyar una bona pàgina d’aterratge (o Landing Page) per a aconseguir que els usuaris acabin comprant.

    Ara que ja sabem com ha de ser una bona pàgina d’aterratge, ens centrem més en com fer una bona crida a l’acció: aconseguir que l’usuari no es distregui i de fer-li fer les accions que se suposa que ha de fer: omplir un formulari, subscriure’s a un butlletí, fer-se soci, descarregar un llibre electrònic, comprar un producte o, fins i tot, després de comparar un article, que compri un complement relacionat.

    La veritat és que és molt diferent (i dóna diferents resultats) fer clic a un botó que posa “Enviar” que fer-lo a un altre que posi “Demanar la meva pizza ara” o “Enviar flors”. I tampoc no és gens recomanable posar un enllaç amb el típic Fes click aquí, com s’explica en aquest article a Smashing Magazine. L’experiència d’usuari canvia moltíssim! Ho hem de posar tot molt fàcil, que en un web hi ha moltes distraccions i l’usuari està fent multitasca, perd atenció i és fàcil que es perdi.

    Per tot plegat, fer bones crides a l’acció és un dels pilars del màrqueting de continguts. Anem a veure-ho.

    Què és una crida a l’acció?

    Una crida a l’acció (generalment abreujat com a CTA o call-to-action) és una imatge o una petita línia de text que incita als visitants d’un web a emprendre una acció. És, literalment, una “crida” a fer una “acció”.

    Elements per a fer una bona crida a l’acció

    Per tal que una pàgina d’aterratge doni els seus fruits i l’usuari faci finalment l’acció, a part d’estar molt ben dissenyada, cal que tingui una única i molt bona crida a l’acció. L’usuari ha de saber què ha de fer.

    Som fets d’emocions i cada vegada està més clar que comprem (i fem altres accions a la xarxa) moguts per l’emotivitat del moment. Les pàgines d’aterratge i les crides a l’acció es mouen pel terreny de la psicologia i la percepció i hem de conjurar tot d’elements perquè es faci – màgicament – el clic que pretenem.

    • El disseny ha d’estar encarat a l’acció: s’ha de jugar amb els colors, els contrasts, amb la posició de cadascun dels elements per aconseguir l’equilibri perfecte i fer que els ulls del visitant vagin a les parts que ens interessa. L’espai en blanc, les icones, les proporcions del text, tot són elements que s’han de posicionar estratègicament.
      En aquest punt seran molt importants els tests A/B que veurem en el proper apunt d’aquesta sèrie.
    • El text (o copy) ha d’estar molt ben pensat i fet per a professionals. Simplificat al màxim, només amb les paraules necessàries. Diuen que funcionen molt millor els verbs que els noms, el llenguatge pràctic que el sofisticat.
    • La crida a l’acció ha de deixar clar el propòsit, l’usuari ha de saber què passarà quan faci clic a la crida, no hi pot haver lloc per la confusió.

    Us deixem amb alguns enllaços que us podran ser útils a l’hora de crear aquestes crides a l’acció:

    I si encara voleu saber més coses sobre les crides a l’acció, podeu veure aquesta genial presentació que van fer la gent de HubSpot:

    Aquí ho deixem. En el proper apunt de com vendre més per Internet us explicarem com fer tests A/B per a decidir quina estructura de pàgina i quins continguts funcionen millor.

    Fins la propera!

    , , , ,

Disseny web - Antaviana

Truca’ns +34 973 143 481

Envia’ns un correu informacio@(ELIMINAR)antaviana.cat

Piula’ns a @canantaviana

o Vine a visitar-nos