Arxiu de l'etiqueta "aplicacions "

  • Divendres 11 gener 2013 per

    Apps en català, el portal de les aplicacions mòbils


    Hem constatat moltes vegades que és difícil trobar aplicacions mòbils en català, no perquè no n’hi hagi, sinó perquè a les botigues d’aplicacions moltes vegades no hi apareix si l’aplicació està en llengua catalana o no.

    Partint d’aquest inconvenient, s’ha creat Apps en català, un portal d’aplicacions mòbils en català que vol ajudar-nos a trobar aplicacions i alhora ens ofereix ressenyes i anàlisis de les diferents aplicacions, per donar un valor afegit i orientar-nos a l’hora d’escollir enmig de la immensa quantitat d’apps que apareixen diàriament. De moment s’hi poden consultar les aplicacions per iOS i per Android, però properament s’hi llistaran també apps per a Windows Phone.

    És un projecte que era realment necessari i avalat per la feina d’una apassionat equip de treball. Bona feina i que per molts anys!

    , , , , , , ,

  • Dilluns 5 novembre 2012 per

    BDigital Apps: models de negoci per a fer rendible una app

    BDigital Apps, un congrés d'aplicacions mòbils a Barcelona
    El passat dimarts, 30 de novembre, vam assistir per segon any consecutiu al BDigital Apps, que va tenir lloc al CosmoCaixa de Barcelona.

    Seria impossible resumir en una sola entrada tots els temes que s’hi van tractar, però en aquest post m’agradaria destacar-ne sobretot el que es va posar damunt la taula en la primera de les conferències, “Apps and Gaming, un mercat en expansió” en què 5 experts relacionats amb la indústria del videojoc van debatre sobre el panorama de la seva professió i van parlar dels diferents models de negoci per a fer un joc rendible. Ells parlaven de jocs però la majoria de dades es podrien extrapolar per la resta d’apps mòbils que no són jocs. A més, durant la resta de conferències es van anar donant més dades per a dibuixar l’horitzó actual i es van donar pautes per esbrinar cap on caminem en aquest món en plena efervescència que és el de les aplicacions mòbils.

    La situació seria més o menys aquesta: són molts els que s’aventuren a crear una aplicació mòbil, tenen una idea, aposten per una tecnologia, ho testegen i finalment ho posen a les botigues d’aplicacions, on esperen que soni la flauta. Però tot aquest procés no és senzill i hi intervenen molts factors. Els creadors d’apps tenen en ment exemples meravellosos com Angry Birds o Apalabrados, però aquests són casos excepcionals. Cal ser realistes i treballar en diferents fronts perquè una aplicació mòbil obtingui l’èxit que n’esperem.

    Angry Birds, un exemple estrella d'app que genera diners amb una idea ben simple

    Les xifres

    Durant tot el congrés es van donar xifres i estadístiques que no acabaven de coincidir, ja que és diferent parlar de dades estatals, europees o d’Estats Units. Però, així i tot la tendència general sí que quedava palesa.

    • A Espanya hi ha 20 milions d’smartphones
    • El 62% dels usuaris ha comprat en l’últim mes des del seu mòbil.
    • Les vendes de tauletes digitals superaran les dels PCs el 2012
    • La industria del videojoc està en plena efervescència. A l’Estat els jocs ocupen el 5è lloc, d’apps més descarregades, però això va en augment. Resulta que un 55% dels beneficis de les apps són en jocs.
    • Android és molt més popular, tot i que els usuaris d’Apple són molt més actius i més proclius a consumir.
    • El negoci de les aplicacions mòbils està creixent exponencialment, però també hi ha un munt de desenvolupadors independents que facturen molt poc o gens.
    • A Estats units ja es venen més smartphones que PCs.
    • I una xifra sorprenent: al món ja hi ha més mòbils que raspalls de dents.

    El preu de les aplicacions i la cultura del tot gratuït

    Tothom qui fa aplicacions mòbils voldria trobar la gallina dels ous d’or i per això és molt important definir bé quin serà el model de negoci. Un dels grans avantatges és que tothom pot accedir al mercat, no hi ha intermediaris ni grans editorials que tallin el bacallà i això fa possible que grans multinacionals estiguin competint, d’igual a igual, amb petits estudis independents.

    El debat recau sobre el preu de les aplicacions, sobre si han de ser gratuïtes – i si són gratuïtes com fer-les rendibles – o si 0,79€ per aplicació és un preu car o barat. Xavier Carrillo, de Digital Legends, va fer interessants reflexions sobre el preu de les apps. Hi ha un 89% de la gent que no paga mai ni pagarà per cap aplicació, això és un fet. Així, què, l’11% restant és el que manté la indústria de les apps? Costa de creure, no?

    Vivim en una cultura del tot gratuït i, per moltes persones, una app de 0,79€ és cara, sobretot perquè no saps si el producte t’agradarà. És per això que cal mirar cap altres models de negoci, trobar una manera de treure rendiment.

    Per sort, també és veritat que vivim en una societat de consum. Estem acostumats a pagar per l’entreteniment, paguem per veure una bona pel.lícula al cinema o per anar al teatre. No tothom paga, però els que paguen ho solen fer sovint i a gust, sobretot quan el que paguen els aporta valor. Quan val una hora d’oci? Hem de tenir present – tal i com va demostrar de forma magistral Jamie Turner – que la compra és un fet emocional i que cal partir d’aquesta premissa per trobar el camí per poder fer rendible una aplicació.

    Models de negoci

    Com a models de negoci es van valorar diferents possibilitats, algunes d’elles molt interessants.

    Es va parlar de l’Advergaming, com a la manera d’utilitzar un joc perquè la gent recordi un producte de manera no intrusiva. De fet, fa uns mesos, us parlàvem d’aquest tipus de publicitat en un post. També es va parlar de Crosspromotion, que seria l’intercanvi de promoció de jocs. Sembla ser que la publicitat dins d’una app és de les que funciona millor. O José Antonio Muñoz Gallego, d’Unkasoft, també explicava que funciona molt bé impactar en moments concrets. Posava per exemple que la gent que juga a World of Warcraft s’oblida de dinar i que, aleshores se’ls posa un anunci d’una pizza i funciona, la gent es demana pizzes!

    De tot això, el què em va semblar més interessant i sembla que és el que funciona molt bé si la qualitat de l’app s’ho val, és el model Freemium. Es tracta de donar l’app gratuïtament, crear empatia, i quan l’usuari ja sap que li agrada aleshores començar a fer-lo pagar per petits continguts, amb el que s’anomena pagaments in-app. L’exemple estrella d’això és el joc de carreres de cotxes CSR Racing, per iPhone i Ipad, que és gratuït però, un cop l’usuari està enganxat a les curses i vol fer millores al seu cotxe, tunnejar-lo… aleshores ha d’anar pagant. De fet es pot jugar sense pagar, però, si pagues, la satisfacció d’anar assolint reptes i de fer-te el rei de la pista bé que s’ho val. I deu ser així, perquè el joc genera uns beneficis d’escàndol: 12 milions de dòlars al mes! Quan vaig sentir-ho em vaig sentir malament i tot, per ser de les que no paga per jugar-hi… Tant se val, el cas és que és un model interessant, que demostra que amb una app gratuïta es poden fer diners. I molts!

    CSR Racing, un joc que factura 12 milions de dòlars mensuals

    Com fer rendible una app?

    Està clar que tothom que fa una app vol guanyar-hi diners i, sigui quin sigui el model de negoci, es tracta de monetitzar-la. A part de la tecnologia amb la que es fa una aplicació – que també és important – hi intervenen també un munt d’elements que s’han de tenir en compte:

    • Innovació i creativitat. A vegades no cal fer coses molt espectaculars, sinó fer-les diferent a com s’havien fet fins ara.
    • Disseny centrat en l’usuari. Sempre és important la usabilitat i l’arquitectura dels continguts, però en el cas d’una app encara més.
    • Senzillesa. De fet és com sempre que es parla de disseny: com més senzill, millor funciona.
    • Ha de ser multidispositiu, que funcioni en tots els aparells.
    • Fer una bona campanya de màrqueting, analitzar la competència, fidelitzar els clients. Per aparèixer a les primeres posicions de les diferents botigues d’apps, és molt important escollir bé les paraules clau. A més, Jamie Turner va aconsellar utilitzar publicitat de pagament i no confiar només en el tràfic orgànic ni tampoc en les xarxes socials, ja que no és una publicitat gens efectiva i només un 5,8% de la gent descobreix les apps a través de les xarxes socials.
    • Definir clarament a quin públic ens dirigim, com més limitat sigui aquest “nínxol”, més coneguem les seves motivacions, les seves debilitats i ganes de pagar, més bé podrem definir el nostre pla de negoci.
    • Optimitzar constantment.

    Conclusions

    El mòbil ha canviat les nostre vides: consumim televisió mentre naveguem amb el mòbil, comprem, veiem vídeos, compartim idees…vaja, no cal que us ho expliqui, ho veiem tots cada dia i a tota hora. Fins ara us he parlat de plans de negoci, d’innovació, de màrqueting, però també hem de tenir la vista posada a la tecnologia, que serà la que marcarà una mica la pauta del futur més proper: Realitat Augmentada, HTML5, assistents personals com Siri, pagament mòbil NFC, Internet de les coses

    Apalabrados, un joc d'èxit aclaparador

    Finalment, de totes les conferències, també m’emporto una altra idea al sac que em sembla bastant americana però deu ser ben real: per a triomfar amb una app, primer s’ha de fallar, fallar i fallar. Així ho va dir Maximo Cavazzani, creador d’Apalabrados: “La única manera de fer coses rellevants és provant. Apostar per una hipòtesi i fallar”. Però no només Cavazzani ja havia fet molts intents amb apps que no triomfaven, també Rovio, l’empresa creadora dels Angry Birds, estava en fallida quan va treure aquest reeixit joc.

    Així que alguns potser diran que és sort, però pel que es veu és intentar-ho, intentar-ho i intentar-ho.

    Actualització:

    , , , ,

  • Dimecres 11 abril 2012 per

    Spotify: l’art de reinventar-se (i II)

    Les aplicacions de tercers d'SpotifyEn la darrera entrada del bloc explicàvem que els creadors d’Spotify s’han anat adaptant enginyosament a les noves situacions i posàvem com exemple d’aquesta adaptació la creació d’un timeline a Facebook que repassa 1000 anys de la història de la música.

    Però hi ha altres fets que corroboren que els d’Spotify es volen quedar amb nosaltres una bona temporada.

    A finals de l’any passat Spotify va presentar Spotify Apps, les aplicacions de tercers que pots utilitzar dins d’Spotify. Com que es tracta d’aplicacions que es fan fora del seu entorn d’empresa, cada aplicació té una utilitat diferent i presenta una nova manera de descobrir música.

    Per començar això ha estat una molt bona estratègia per posar-se al costat de les discogràfiques, que no deuen estar gaire contentes ni amb Spotify ni amb la nova manera que tenim de consumir música. Així que dins de les aplicacions hi ha la típica aplicació de discogràfiques en què presenten els seus artistes i les llistes del seu catàleg, però també hi ha altres propostes molt més interessants, com TuneWiki – que permet llegir les lletres de les cançons mentre les escoltes – o Classify, que és una aplicació ideal per a descobrir música clàssica.

    Justament Classify és la tercera aplicació més descarregada dins del programa. Permet escoltar els 23 compositors més importants de la història i també es pot cercar per gèneres, per instruments i fins i tot per estats d’ànim. Finalment també es pot escollir si es vol escoltar òpera, solistes, orquestres simfòniques o música de cambra.

    Crec que és molt adequada per tots aquells que volem endinsar-nos en el món de la clàssica i que no sabem ni per on començar. Doncs, vinga, ja podem llançar-nos a la piscina!

    , , ,

Disseny web - Antaviana

Truca’ns +34 973 143 481

Envia’ns un correu informacio@(ELIMINAR)antaviana.cat

Piula’ns a @canantaviana

o Vine a visitar-nos