Cada any, quan està a punt de finalitzar-se l’any, Google ens regala un vídeo amb un resum del que estat l’any. Hi destaquen allò més cercat, les imatges que més han voltat, allò que més ens ha impactat. I hi afegeixen un to èpic perquè ens toqui la fibra i ens emocionem.

Aquest ha estat un any d’iPad, Gangnam style i Twitter. Però el que ha passat a Internet ha estat una mostra també del que ha passat al món:

A part de l’emotivitat del vídeo, també publiquen llistats d’allò més cercat al seu cercador, que també es pot visualitzar segons els països. És força significatiu que, a Espanya, el mot més cercat el 2012 hagi estat “Bankia”. Un exemple molt clarificador de com han anat les coses.

Per a nostàlgics dels videojocs, heus aquí la història de Nintendo i els seus aparells, que ens han donat tantes hores d’oci.

I tu, què faries per fer una bona fotografia?

Segons la Viquipèdia, l'”stop-motion és una tècnica d’animació que consisteix a capturar fotografies consecutives d’un objecte movent-lo una mica entre fotografia i fotografia de manera que visualitzant-les ràpidament sembla que l’objecte es mogui. Generalment es denominen animacions d’stop-motion a totes aquelles que no són realitzades ni amb dibuixos, ni tampoc creades completament dins l’ordinador, sinó que han sigut creades prenent imatges de la realitat.”

Just amb aquesta tècnica de l’stop-motion, el rus Constantine Konlovalov ha gravat el vídeo “I look & move“, que ha guanyat diversos premis i amb el qual, des del punt de vista d’una persona, es van gravant els seus peus pels carrers de Moscou i en diferents situacions. Tot plegat configura una animació curiosa i divertida a partir de 1072 imatges. Una feinada.

Si voleu, també podeu llegir com es va crear aquesta animació i les dificultats amb les que es van trobar per a realitzar-la.

Avui acabem la setmana amb un curtmetratge gravat íntegrament amb un mòbil Nokia N8 i que va ser el guanyador del Nokia Shorts competition del 2011. Es tracta d’Splitscreen: A Love Story, un film creat i dirigit per James W Griffiths que, en només 2 minuts i amb la tècnica de l’splitscreen o pantalla dividida, narra dues històries paral·leles en què els 2 punts de vista dels protagonistes acaben confluint.

Una meravella, amb uns detalls i uns enquadraments molt ben pensats, ja ho veureu.

I, si us quedeu amb les ganes de saber què més es pot fer amb un mòbil, també us recomano un altre vídeo que va quedar finalista en aquesta mateixa competició de Nokia i que també és una autèntica delícia: The Adventures of a Cardboard Box, un gran homenatge a la imaginació dels nens i a tot el què poden arribar a fer amb una caixa de cartró!

Internet està carregat d’exemples que demostren que la unió fa la força, que entre tots tenim molta més força que no pas un de sol, talment com els castells, que s’erigeixen amb una força que seria impossible sense cadascuna de les persones que el configuren. Des d’ara, més que mai, ens tocarà sentir parlar de col·lectivisme, d’intel·ligència col·lectiva, d’intel·ligència col·laborativa i de cooperació.

Un exemple d’això és l’impressionant performance que van fer conjuntament 110 persones – entre alumnes, personal i amics de l’escola Suïssa HESAV (High School Health Vaud) -, que van participar en un espectacle creat per l’artista suís Guillaume Reymond i Trivial Mass Production.

En el vídeo, els 11 pisos de l’edifici d’aquest institut esdevenen una pantalla en què cada finestra és un píxel, simulant una pantalla de 8 bits. Però en comptes de projector, movent manualment les finestres i mampares dels 11 pisos i les 10 plantes, es simula màgicament una animació de píxels en una pantalla gegant rudimentària de 10 x 11 píxels.

Els resultats són meravellosos i una mostra més de que sumant, esdevenim millors.

• Si us ha agradat aquesta performance, no us perdeu la del Pac-Man fet amb humans, que va fer el mateix artista, Guillaume Reymond.