Arxiu de la categoria "Tendències i 2.0 "

  • Dimarts 12 agost 2014 per

    Instagram i pimes: estàs a la moda?

    Instagram i pimesPer poc que s’estigui al dia de noves tecnologies i xarxes socials, és senzill haver sentit algun cop que “Instagram creix molt” o bé que “Instagram ho està petant” o fins i tot que “hauries d’estar a Instagram, eh?!?“. Si ens cenyim a les dades estadístiques, Espanya és el 4t país en el rànquing mundial en l’ús d’aquesta xarxa social avui sota el poder de Facebook, només per darrera d’Estats Units, Japó i Brasil. A nivell mundial, el creixement d’Instagram en l’univers dels mitjans socials continua en augment, i el 1r semestre d’aquest any ha tingut un creixement del 25% en el seu volum d’activitat, segons un estudi de Global Web Index. Un altre dels factors a tenir en compte és que Instagram té un públic bàsicament jove, essent el de 16 a 34 anys el 74% de la seva base de dades d’usuaris.

    Instagram per a pimes

    Tenint en compte les estadístiques i d’altres factors com ara que és una xarxa social sense massa competència, és interessant si més no tenir-la en compte sobretot per aquelles empreses que es dediquin als serveis a les persones, i especialment adreçades a persones de menys de 40 anys. Per tant, moda i complements, esports, equipament personal, restauració i gastronomia, turisme o estètica i imatge serien uns bons sectors on plantejar-se l’ús d’Instagram. Ara bé, com en totes les xarxes socials, amb un full de ruta i una estratègia més o menys definida, molt millor. Cal tenir en compte, però, que és una xarxa que demana certa dedicació, pràcticament diària, i que s’acostuma a dedicar temps després de la foto en el seu retoc al mateix aparell mòbil.

    Si tot plegat ens encaixa, ens pot ajudar molt a potenciar la nostra marca, a fer evident allò que “una imatge val més que 1.000 paraules“. L’ús de les etiquetes i de la geolocalització via Foursquare són bones eines per segmentar públic i per crear un catàleg d’imatges d’un lloc determinat, mentre que si utilitzem els microvídeos de 15 segons (millor que els de Vine, que com a màxim són de 6 segons) amb una mica de ganes i creativitat podem obtenir bons resultats per la promoció d’actes, per resumir esdeveniments o per fer promos BBB.

    A més, si disposem d’un mòbil Android podem tenir diferents comptes en un mateix aparell, a través de l’aplicació Instwogram. El tema del multicompte és, probablement, la funcionalitat més demanada pels usuaris de l’app oficial d’Instagram. Posem per cas que voleu tenir un compte personal i un del vostre negoci o professional al mateix dispositiu, amb les mateixes funcionalitats i potencial que l’app original. Doncs això és possible amb Instwogram per Android, mentre que no hi ha cap app coneguda fins al moment per dispositius iOS (algunes apps com Fotogramme o Instapload permeten multiaccount i certes funcionalitats, però no pas totes ni de bon tros).

    Per últim, no podem deixar de dir que si dediquem temps i recursos a aquesta plataforma dins la nostra estratègia de màrqueting online, caldria fer una revisió de la nostra activitat i el seus resultats. En aquest sentit, ens poden ajudar molt eines d’analítica específiques per Instagram com la reconeguda Iconosquare (abans Statigram) o bé com Totems (abans Nitrogram). Ens permetran avaluar la nostra presència, gestionar la nostra comunitat i veure com evoluciona, analitzar etiquetes determinades i el seu impacte, o bé saber els hàbits de publicació del nostre target.

    Alguns exemples

    Una pràctica habitual per tenir referències de per on van els trets, és veure què fan les grans marques que disposen de recursos, pressupost i temps. I en aquest sentit trobaríem diverses referències, però n’hem triat 3 a tall d’exemple.

    D’una banda, Ikea Rússia i el seu ús d’Instagram per promocionar el catàleg de productes. Si hi entreu des del mòbil, podreu veure que es pot clicar sobre els diferents elements que conté cada foto, que és alhora una tipologia de productes.

    L’empresa catalana Pastas Gallo ha apostat per utilitzar Instagram com una plataforma on promocionar els diferents tipus de pasta que fan des d’un punt de vista creatiu i simpàtic. El seu timeline és una oda a la imaginació brutal!

    Per últim, un exemple en forma de vídeo per promocionar un esdeveniment utilitzat per la firma de moda Burberry’s. I es que 15″ donen per més del que pensem!

    Instagram està de moda. I, doncs, estàs a la moda tu?

    , ,

  • Dijous 26 juny 2014 per

    Màrqueting de continguts

    Les empreses que tenen blog corporatiu tenen més tràfic i venen més que les que no en tenen; el contingut aconsegueix més leads que els anuncis; la majoria dels usuaris es documenten a Internet abans de comprar i valoren més les empreses que els ofereixen continguts útils.

    Així comença el llibre Marketing de Contenidos d’Eva Sanagustín per explicar que les empreses cada vegada més veuen els continguts com una manera d’acostar-se als seus clients potencials, d’una manera menys intrusiva. Els continguts són autèntica estratègia: ens ajudar a posicionar millor la nostra empresa i ens poden ajudar a vendre més. Així que poca broma!

    El llibre és molt recomanable per aprendre tot el què envolta al procés de creació d’una estratègia de continguts. No es tracta simplement d’anar escrivint i publicant, sinó que es requereix d’uns coneixements i d’una pràctica i el llibre és ideal per endinsar-se en tot aquest saber.

    Únicament s’hauria de parlar d’un tipus de contingut perquè només n’hi ha un que és el Rei: el contingut de qualitat

    Què és el màrqueting de continguts?

    Eva Sanagustín inclou diferents definicions de què és el màrqueting de continguts (o content marketing). De totes elles, em quedaria amb la que es tracta d’oferir contingut útil a l’usuari en el moment en el que ho necessita. Es tracta d’utilitzar el contingut per atraure l’atenció i la participació dels usuaris.

    Molts pensareu que això ja s’ha fet sempre en el món del màrqueting i és cert, no es tracta de una cosa nova, només que ara, amb l’arribada de la web social, les empreses no depenen de ningú per publicar aquests continguts, s’estalvien despeses i poden arribar a un públic molt més ampli. A més, el contingut allarga la seva vida gràcies als cercadors i les recomanacions.

    S’ha de tenir en compte que no hi ha un públic objectiu clar si no és té un objectiu clar. (…) Només sabent com és el vostre lector potencial podreu escriure quelcom que ell consideri de qualitat

    Què és una estratègia de continguts?

    Una estratègia de continguts (content strategy) implica com planificar la creació, la publicació i la gestió del contingut. S’han de definir uns objectius i unes fites, perquè sinó estaríem caminant sense rumb. Els objectius han de respondre a l’acrònim anglès SMART: han de ser concrets, mesurables, assolibles, realistes i amb un termini de temps concret.

    Els objectius es podrien classificar d’aquesta manera:

    • Informar o atraure tràfic pel web
    • Educar o persuadir a la compra
    • Entretenir o retenir als clients

    Per tal de crear uns continguts alineats als nostres objectius s’ha de treballar en diversos fronts. En primer lloc, l’autora del llibre ens recomana que fem un inventari de continguts per saber de quins materials disposem i també posa èmfasi en el reciclatge de continguts.

    En paral·lel haurem de definir un buyer persona, establir quin és el perfil del nostre client potencial.

    La constància és tan important com la qualitat dels continguts

    També és interessant tot el que aporta el llibre sobre la definició dels valors d’una empresa. Si no som capaços de definir-los bé i de saber què és el que ens diferencia de la resta, no podrem fer una estratègia de continguts diferenciadora. S’han de crear uns continguts propis, que en cap cas serien els que publicaria la competència, amb estil propi.

    A l’hora de crear continguts cal utilitzar un llenguatge planer i un to conversacional. Segons els valors establerts definim unes paraules clau, un gènere gramatical. Decidim si tractarem de vos, de tu o de nosaltres.

    Tot plegat ho acompanyarem d’un calendari editorial, que és una eina per organitzar la publicació de continguts i per controlar tasques de documentació, redacció o maquetació. S’ha de decidir en quines plataformes es publicarà en quina regularitat i quin tipus de continguts.

    Com escriure per internet

    El llibre dedica un apartat a com redactar per Internet, ja que no és el mateix que fer-ho per una publicació en paper. En principi l’extensió dels textos es reduirà a la meitat i el tipus de redacció també és molt diferent si el text va destinat a la Xarxa. L’autora ens parla de com fer titulars, paràgrafs, etc.

    Recomano molt aquest apartat, en què barreja tècniques periodístiques de tota la vida amb tècniques de redacció publicitària i amb estratègies més pròpies de la usabilitat. En definitiva, caldria combinar la regla KISS (keep it simple stupid) amb el chunking, una tècnica per a reduir cada peça a la mínima expressió: menys frases per paràgraf, menys paraules per frase, menys síl·labes per paraula, etc.

    Estadísticament, el contingut audiovisual s’emporta més clics en xarxes socials que el textual, es comparteix més que el text i es considera una font de viralitat (…). Però per això ha d’oferir informació rellevant, ser clar, tenir un objectiu i estar ben fet.

    També hi trobarem bons consells com fer bones crides a l’acció o call to action (CTA), que són una petició directa a l’usuari perquè faci alguna cosa. I com fer bé els enllaços, un tema que en molts webs no es resol correctament.

    Finalment l’autora també fa un repàs de què es pot publicar en un blog, a Facebook, a Twitter, etc. És molt interessant el subapartat de redacció per xarxes socials, en què es parla de microcopy com a text curt que es publica a cada xarxa social i que molts cops va acompanyat d’una crida a l’acció. La idea és imitar el to de la conversa, ser precís, gens complicat i rellevant. A Twitter a més s’ha de ser molt més concís, tenint només 140 caràcters.

    Al llarg del llibre es troben una bona pila de de recursos i eines per a treballar en continguts (plugins de wordpress, eines col·laboratives) i també per fer-ne una selecció (curació de continguts). Però potser la part més important arriba quan es parla de l’optimització dels continguts i el SEO.

    Inbound marketing i SEO

    El contingut que millor posiciona als cercadors és l’original. (…) Si pensa en els usuaris i els aporta valor, aquests ho agrairan amb enllaços entrants i recomanacions en mitjans socials: s’optimitzarà sol.

    L’Inbound marketing (o màrqueting d’atracció) combina el màrqueting de conitnguts, amb el de buscadors i el de mitjans socials per acostar l’empresa als usuaris. Segons el pressupost del que disposem podem considerar pagar per publicitat, utilitzar canals propis i els que s’aconsegueixin de les persones que parlin de la nostra empresa i la recomanin. Serien els mitjans paid, owned i earned respectivament.

    Tot contingut ha d’estar optmitzat per a cercadors. Si un post no es troba als cercadors i no s’ha promocionat de cap altra manera, és com si no existís. Per això és important treballar perquè els cercadors posicionin millor un contingut. Així que tot redactor, ha de pensar en el SEO i treballar amb la seva llista de paraules clau (keywords). Al llibre hi trobareu un munt de pautes sobre com optimitzar titulars, capçaleres, imatges, etc.

    L’optimització per a mitjans socials (SMO) s’ha de fer de manera que els usuaris et trobin i facilitant que comparteixin els teus continguts.

    Mesurant els resultats dels continguts

    En mitjans socials també es parla de retorn en forma d’influència, de reputació o d’interès per a buscar formes no econòmiques que facin rendible la inversió.

    Una estratègia de continguts no acaba amb la publicació dels continguts, sinó que hi ha un aspecte molt important que no s’ha d’oblidar: l’avaluació dels resultats per saber si l’esforç ha valgut la pena. De tota manera, per més que mesurem indicadors, aquests indicadors només tindran sentit si es relaciona la part quantitativa (accés, consum i social) amb la qualitativa (dades del negoci).

    Ens interessa saber si els continguts que hem publicat són adequats per a l’usuari (amb la taxa de rebot, el nombre de pàgines vistes per visita…), si representen a l’empresa, si funcionen les crides a l’acció (podem fer testos A/B per a comprovar-ho).

    I finalment tornaríem al principi: analitzaríem si els objectius establerts eren realistes, si els canals escollits eren els adequats, etc.

    Sempre es diu que mesurar el ROI (retorn de la inversió) en aquest entorn és difícil. Podem saber quina és la inversió – el cost intern o extern de crear i mantenir un contingut -, però és molt difícil després vincular-ho a vendes, perquè no sabem quines vendes s’han obtingut pel contingut i no per altres vies.

    Un llibre que s’ha de llegir!

    Això només han estat quatre pinzellades de tota la informació que es pot trobar en el llibre “Marketing de contenidos”, un llibre pràctic, que ordena bé les diferents temàtiques que s’hi tracten i del que se’n poden treure molt bones idees. Recomanable al 100%.

    , , ,

  • Dimarts 29 abril 2014 per

    Sense Reach, encara serveix per alguna cosa Facebook?

    Sense Reach, el Facebook encara serveix d'alguna cosa? - Apunt traduït

    • Amb aquest apunt encetem una sèrie d’apunts traduïts d’altres llengües al català. Pensem que serà una bona manera de ressaltar grans continguts que hem trobat per la Xarxa i una bona manera d’oferir continguts relacionats amb el món dels mitjans socials en la nostra llengua. Esperem que us siguin útils i interessants.
    • Aquest primer apunt és del blog de CalvoConBarba, un blog que seguim amb fervor i que recomanem. En aquesta ocasió, oferim la traducció d’un post sobre la pèrdua d’abast en les publicacions de pàgines de Facebook.

    Seguim amb les lamentacions respecte el tema de la caiguda del reach orgànic a Facebook. Seguim llegint una mica de tot, des de bones anàlisis i dades, fins a rebequeries de nen petit al que li han pres la pilota. Però seguim sense resoldre els (molts) dubtes. Anem als fets.

    Per moltes pàgines, l’abast de les seves publicacions segueix costa avall i sense frens. El que abans arribava a molts dels seus “fans”, poc a poc arriba ara a molts menys. Social Ogilvy presentava fa uns dies un bon informe amb dades, en què estimava que aquesta baixada continuaria i que s’arribaria a mostrar xifres tan baixes com un 1-2% d’abast orgànic. Parlant en plata, que de cada 100 fans de la teva pàgina, allò tan bonic que publiques i del qual et sents tan orgullós, Facebook només ho ensenyarà a 1 o 2. I no és una manera de parlar. 1 o 2. I aquest és un fet molt més acusat per a pàgines amb un número de fans per sobre de 500.000 fans. La resta “es mantenen” en un 6% d’abast mitjà, segons aquest mateix estudi.

    Average Organic Reach of Content Published on Brand Facebook Pages

    Com bé indiquen a la seva anàlisi, Facebook segueix canviant la seva posició en el clàssic POEM (paid-owned-earned media), essent cada cop més una plataforma de paid media i no d’owned media, on l’objectiu a marcar-se és precisament alimentar l’earned (com hauríem de fer en pràcticament tots els canals i punts de contacte).

    En realitat, el fet que aquesta baixada hagi provocat els rius de tinta que ha provocat (i espereu-vos…), indica que estem fingint ser socials, però seguim pensant en mode 1.0. El que volem és bombardejar al nostre target, amb el mínim esforç possible, amb la major automatització possible, i fent que el treball el faci el canal. I això sona més a Media que a Social.

    El primer que caldria canviar, potser per a tranquil·litzar a alguns, és afinar la manera de calcular aquest abast orgànic, començant per fer-ho prenent com a base el nombre de fans connectats en el moment de la publicació (+2 hores, per exemple), i no el total de fans. No s’hauria de comparar un post publicat en una hora vall amb un en hora punta, per molt que de vegades l’story bumping ens ajudi. I no, no és enganyar-nos en solitari, sinó tenir dades de veritat.

    La segona cosa que potser caldria canviar, és la manera d’entendre el canal. Per les marques Facebook no és tant un canal emissor com un d’escolta, aprenentatge i conversa. El problema és que això costa. Temps, diners i persones. I les marques n’estan mancats. Si les marques no es plantegen, en general, omplir la televisió de continguts seus tot el dia, potser tampoc no ho haurien de pretendre aquí, tot i que el cost d’emissió sigui menor. Si les marques, en general, no es plantegen utilitzar el telèfon per fer trucades indiscriminades tot el dia, ni que sigui a costa de molestar als usuaris, potser tampoc no ho haurien de pretendre aquí. Facebook hauria de ser una combinació d’ambdós. És un lloc on publicar, esporàdicament, petits spots de la nostra marca, en els que hauríem de bolcar el millor de nosaltres mateixos, fent peces amb gràcia, cuidant fins a l’últim detall i pagant per la seva difusió, i a la vegada és un canal natural d’atenció al client, en la mesura que, si els nostres clients hi són, potser és aquí on caldria que fem l’esforç de ser-hi. Però si hi som serà per ajudar, no per a figurar-hi.

    Hem de ser conscients de la forma en la que els usuaris són a Facebook, i l’estat mental en el que es troben. Cada cop està més clar que, en general i amb l’error que això acostuma a comportar, Facebook no és un proveïdor de tràfic de qualitat. Els usuaris estan a Facebook (i a Twitter) per d’altres coses. Com en tot, hi ha excepcions, i el turisme, l’esport i l’oci són sectors que probablement sí que poden obtenir tràfic de qualitat, especialment “en calent”, d’aquells de “aquí et veig, aquí et compro”. Precisament la mida del propi canal, la sobreabundància de continguts, i el maleït F.O.M.O fan la resta, provocant que els usuaris passin per sobre de les coses, que siguin tan poc proclius a clicar en enllaços que els facin sortir de la plataforma, i que quan ho fan, només “picotegen” ràpid per tornar a la “seguretat” del seu grup d’amics connectats.

    Social Media Post-Click Engagement

    La manera com fins ara la majoria de marques, aconsellades o no per gurús i consultors variats, es barallaven per aquest espai d’oportunitat, era precisament la de redoblar el volum de publicacions, buscant ser una font constant d’informació de manera que quan el seu target es connectés, veiés alguna cosa. Això en moltes ocasions, i especialment en els intents mal gestionats dels més petits o inclús dels propis gurús-wanna-be volent-se crear una marca personal, ha derivat en pur spam contradient tots els principis del que hauria de ser social, i acabant per prostituir i inutilitzar iniciatives que haguessin estat útils de no haver sofert aquest intent d’apropiació indeguda per part d’aquells que només veuen els usuaris del seu canal com la seva audiència potencial.

    Concloent. Segueix sent interessant per una marca tenir presència a Facebook? Indubtablement sí, sempre que entengui les formes i maneres del canal. I per a què segueix tenint sentit? Es va comentar en un altre post, però a més a més amb aquestes “noves” normes de joc Facebook continua sent:

    • un lloc perfecte, i barat, on fer publicitat
    • un lloc perfecte, i perillós, on fer atenció al client
    • un lloc perfecte, i discret, on escoltar als nostres clients

    Que s’ha d’acompanyar sempre d’altres propietats digitals (però en propietat, siguin webs o blogs, i no de “lloguer” com són les xarxes) on demostrar el que som, on complementar el que diem, i on redirigir als que ens volen conèixer millor.

    No s’entén quina por tenen les marques d’utilitzar Facebook com un telèfon. Contestant quan els truquin. Sense trucar a números a l’atzar. Fent que el seu contingut sigui la música de fons i la decoració de la seva sala d’espera. Posant el focus en oferir una experiència de client tan rica en tots i cadascun dels seus punts de contacte que siguin els clients els que tinguin ganes de compartir-la per ells mateixos a les xarxes socials. Probablement serà que són elles mateixes les que no entenen tot això…

    Sobre l’autor

    Lucas Asia, conegut com a CalvoConBarba

    Lucas Aisa, més conegut com @CalvoConBarba, és un consultor freelance del camp del màrqueting i la comunicació. Habitual en sessions de formació i xerrades sobre Social Media, escriu des de fa temps el seu propi blog, on trobareu el post original que ens ha cedit.

    , , , ,

  • Dimarts 15 abril 2014 per

    Inici.info, la pàgina d’inici més útil pel teu navegador

    Inici.info, la pàgina d'inici més útil per al teu navegadorSi comptéssim l’estona que triguem cada dia en fer cerques per Internet, veuríem que déu n’hi do les vegades que arribem a cercar-hi coses: que si un article, que si una recepta, que si una cançó de tal grup, que si una imatge de tal cosa, que si allò que vaig guardar a l’Evernote, que si aquell butlletí que vaig rebre, que si vull comparar preus d’una tauleta que em vull comprar…

    Doncs, bé, fa uns dies he descobert una pàgina que em té meravellada per la seva simplicitat i per la seva utilitat: inici.info. Es tracta d’una pàgina d’inici definitiva. De veritat, ja triguem tots a configurar-nos-la com la nostra pàgina d’inici del navegador, ja que ens farà més productius perquè anirem a allò que cerquem d’una manera més fàcil i ràpida.

    Podem ser més productius! Posant inici.info com a pàgina d’inici del nostre navegador, farem cerques a la Xarxa d’una manera molt més ràpida i eficient.

    La iniciativa és de dos germans, Daniel i Francesc Farré, que fa un parell d’anys van engegar aquest projecte i que, tot i que ara encara està en beta, ja se li pot veure la brutal utilitat.

    Inici.info cerca a Google per defecte, però, a més, permet cercar directament a mapes, a imatges, a la Viquipèdia, al correu de Gmail, al calendari, a Twitter, a Facebook, a Linkedin… Permet cercar música, vols o hotels, cercar a l’eBay, cercar rutes al wikiloc, consultar el temps, receptes… Feu-hi una ullada, que el llistat d’eines i webs és molt complet i molt útil!

    Com funciona?

    • Si escriviu un text i premeu la tecla Enter, cercareu a través de Google. És a dir, funciona com si tinguéssim la pàgina del cercador de Google com a pàgina d’inici.
    • Però, en canvi, si escriviu un text i feu clic en una icona, cercareu directament al lloc o servei que heu escollit: mapes, fotos, diccionari, traductor, Viquipèdia… Un bon llistat de serveis on cercar. Ep, i sense passar pels resultats de Google!
    • Si cliqueu a una icona sense escriure res, les icones resulten un accés directe.
    • La icona principal d’inici.info – la fletxa que hi ha a la part superior – és un accés ràpid a qualsevol pàgina web. Per exemple: si escrivim antaviana i cliquem la icona, anem directament a http://www.antaviana.cat.
    • Si treballem des d’un ordinador, podem utilitzar el doble clic sobre una icona per obrir la nostra cerca en una nova pestanya.
    • La pàgina funciona per ordinadors, tauletes i mòbils.

    El disseny

    La pàgina és una al·legoria a la simplicitat: han creat un espai lliure de distraccions i publicitat. S’ha d’anar per feina.

    El disseny de la pàgina és minimalista amb unes icones ben dissenyades, només en blanc, negre i gris. La utilitat per damunt de tot, però amb un disseny agradable i gens molest. M’agrada.

    La seguretat

    A nivell de seguretat, la pàgina no utilitza cookies ni cap altra dada personal. Hi ha alguns serveis com Gmail, Calendari, Evernote… que si no estem loguejats en aquella sessió del navegador, no funcionen. El compromís de la gent d’inici.info és no guardar cap tipus de contrasenya ni dada personal: simplement fan la cerca i, si hi ets com a usuari, et funciona.

    Extensions i mòbils

    L’objectiu principal de la iniciativa és que ens posem inici.info com a pàgina d’inici per defecte del nostre navegador, però, a part, la pàgina disposa també d’una extensió per Google Chrome.

    Ara mateix no tenen aplicació mòbil desenvolupada, però sí que ens expliquen com configurar els nostres mòbils per a posar també aquesta pàgina d’inici: en Android i en iOS.

    En definitiva, és una pàgina útil que hem de tenir a propet i estar pendents de les seves millores, perquè segur que en sentirem a parlar.

    , , ,

  • Dimarts 11 març 2014 per

    Creant bells relats de fotos

    Exposure, explicar històries mitjançant la fotografia
    Amb els temps que corren en què hi ha eines i aplicacions per tot, els fotògrafs – ja siguin amateurs o professionals – tenen moltes opcions a l’hora de publicar les seves fotos. N’hi ha que opten per tenir el seu propi web amb el seu portfolio, d’altres que mantenen un blog on van publicant les seves fotografies. I també hi ha opcions molt més senzilles com publicar-les a Flickr, a Tumblr o a 500px. Això va a gust de cadascú.

    Però resulta que Luke Beard – de l’startup Elepath – no trobava l’eina adequada per publicar les seves fotografies, així que va decidir crear-la al seu gust. I heus aquí que, el desembre de l’any passat, sortia Exposure, un web que combina els reculls de fotografies amb la seva narrativa. Una eina ideal per a explicar històries a través de les imatges.

    Amb un editor del tipus WYSIWYG (que vol dir que el que veus a l’editor és el que sortirà), la tasca de crear sets de fotografia resulta molt senzilla. Es poden arrossegar i deixar anar les fotos al navegador i afegir les capçaleres i el text a sobre o entremig de les fotografies. El resultat final és sovint una exquisida combinació de la narració de text i fotografia. Tot plegat amb un disseny minimalista que facilita l’storytelling: amb imatges de gran format, amb una bona selecció de tipografies i un molt bon ús dels espais en blanc.

    No espereu que aquesta eina us deixi modificar gaire l’aspecte gràfic, però sí que us deixarà crear les vostres històries en pocs minuts amb uns resultats sorprenents. Veureu, a més, que hi ha una versió gratuïta i dues plans diferents en la versió de pagament.

    Si navegueu pel web, podeu veure les històries d’altres usuaris, que sobretot han compartit viatges. La majoria són espectaculars. Perquè us en feu una idea, us podem recomanar alguns d’aquests reculls:

    Exposure, exemple de fotografia social
    Exposure, exemple de set de fotografies de festivitats
    Oi que es poden explicar històries visualment molt efectives? Doncs si us decidiu a crear la vostra història, ens agradarà molt que la compartiu amb nosaltres.

    , ,

  • Dijous 27 febrer 2014 per

    La Fundació Miró, la Viquipèdia i els mitjans socials

    Fundació Miró, Viquipèdia i mitjans socials a la SMWBCNLa setmana passada va tenir lloc a Barcelona la Social Media Week, un esdeveniment sobre mitjans socials que, en aquesta ciutat, serveix de preàmbul del Mobile World Congress. Al llarg de la setmana hi van haver conferències interessantíssimes sobre diferents aspectes relacionats amb els Social Media, que si us interessa encara es poden visualitzar des de la pàgina de LiveStream.

    Justament una de les conferències va anar a càrrec dels amics de la Fundació Joan Miró, amb qui estem col·laborant en definir i crear la seva nova presència a la xarxa que, precisament, tindrà una forta presència a les Xarxes Socials. En la seva presentació, Bea Abbad – responsable de la imatge de la Fundació – i Esther Solé – viquipedista resident – expliquen com s’ha adaptat la Fundació Miró a l’entorn 2.0.

    Un bon exemple per agafar idees, per començar a veure els museus d’una altra manera, per veure la potencialitat enorme dels mitjans socials i també una bona manera d’entendre tot el que implica la Viquipèdia i l’ús social que se li pot donar.

    Us deixem amb el vídeo, que comença aproximadament a partir del minut 7. Ja ho veureu, és una xerrada realment inspiradora.

    , , , ,

Disseny web - Antaviana

Truca’ns +34 973 143 481

Envia’ns un correu informacio@(ELIMINAR)antaviana.cat

Piula’ns a @canantaviana

o Vine a visitar-nos