Arxiu de l'autor "Lluís Guiu "

  • Dilluns 14 febrer 2011 per

    Fes TV, l’èxit de la tele que fa la gent

    La Borrassa Rural Lab, el nostre petit laboratori d’innovació, situat en una zona tan rural i despoblada com les Garrigues, vol ser una incubadora de nous projectes. De vegades ho aconseguim i això ens dóna forces per seguir endavant. Les instal·lacions, la col.laboració i l’assessorament de l’equip del centre, han resultat imprescindibles per portar a bon port el debut de Fes TV.

    Abans de la seva estrena, el diari Avui definia en un titular que era ben bé això de la Fes TV: és la televisió que fa la gent. Podem dir també que es tracta d’una televisió que efectua la seva emissió a través de la xarxa, a www.festv.cat i al seu canal de Youtube. Es vol centrar en continguts sobre les Borges Blanques i més endavant, podria assolir un àmbit comarcal. Tanmateix, el que crida l’atenció és com es generen els continguts, específicament, el seu model de transferència de coneixements.

    L’estiu de l’any passat, l’ajuntament de les Borges posa fil a l’agulla a la creació d’una televisió local. A priori, la elecció més lògica sembla contractar a un reduït equip de professionals, encarregats tant de la organització, com de la gravació i la edició dels continguts. Això si, el cost econòmic per a una població com les Borges, podria resultar força elevat. Òbviament, la crisi i la retallada dràstica de pressupostos públics, no ajuden gens ni mica.

    I aquí entra en joc la innovadora proposta que planteja al consistori municipal, Francesc Balañà, presentador i expert en pagesia de la Manyana Televisió. A partir de la seva supervisió i d’uns cursos de formació a la Borrassa Rural Lab, seran els propis ciutadans i entitats, els que gravaran els reportatges.

  • Dissabte 18 desembre 2010 per

    Garriguesgate o el wikileaks garriguenc

    Article escrit per al quinzenal Som Garrigues.

    El diagnòstic del govern d’Estats Units sobre els atemptats de les torres bessones, no deixava lloc a dubte. Les agències d’intel.ligència havien actuat com organismes isolats, en competència pels mateixos recursos financers, sense compartir informació. La CIA només transferia parcialment els seus coneixements al FBI, i a la inversa. Els propis departaments interns no es comunicaven de forma fluida. Al Qaeda va saber aprofitar aquesta debilitat.

    La solució plantejada després del 11-S, va ser emprar una internet secreta ja existent, la SIPRnet. Es va ampliar a fi de crear un magatzem comú d’informació, que compartirien entre d’altres, l’exèrcit, el departament d’Estat i les agències. El resultat va ser gairebé tres milions de persones accedint a una xarxa suposadament secreta. Bona part dels seus usuaris no disposaven de coneixements informàtics, com per garantitzar que les dades estarien protegides. A més a més, només cal que un sol individu amb accés, cregui oportú realitzar una filtració d’un volum elevat de documents, com perquè aquesta es pugui produïr. El resultat és Wikileaks.

    A partir d’ara protegiran millor els seus sistemes informàtics i restringiran brutalment el nombre d’usuaris que gaudiran de privilegis de consulta. Malgrat això, tècnicament és molt difícil combatre les filtracions d’un insider, és a dir, d’una persona que disposa d’un accés legítim a una xarxa. Com és el cas del Bradley Manning, el soldat americà desplegat en una base d’Iraq, l’informant del cablegate. I tot plegat ens porta a un seguit de preguntes. És el cablegate un fenomen irrepetible o existiran noves fuites a gran escala? És factible pensar en un escenari de futur, on fins i tot es poden produir “wikileaks” a un nivell local, com pot ser la província de Lleida o les Garrigues?

  • Dilluns 22 novembre 2010 per

    Sembrant llavors d’innovació

    Quin procés dóna lloc a la innovació? Ens agrada pensar en iniciatives que es gesten en un àmbit local i que després poden ser aplicables a altres territoris del nostre país. Idees que es basen en la voluntat de realitzar un treball de qualitat i alhora d’experimentar obertament. Si parlem del món educatiu, idees que evolucionen i s’enriqueixen a mesura que es van posant en pràctica, que es dissenyen no només “per” als alumnes i mestres, sinó “amb” els alumnes i mestres. En aquest sentit, a La Borrassa Rural LAB hem posat en marxa un projecte de cursos d’informàtica en anglès, per a infants de 4 a 11 anys. L’objectiu és formar als nens i nenes d’aquesta comarca, per una banda, en l’ús de les noves tecnologies i per altra banda en el coneixement de l’anglès. Una primera innovació òbvia, recau en el fet en que dues matèries que s’ensenyen per separat tradicionalment, en aquest cas es fusionen en una didàctica unitària.

    La segona innovació rau en l’ús de la tecnologia com a eina pedagògica. Els jocs educatius de la consola Nintendo WII, fan possible transformar el curs en una divertida activitat física, de coordinació psicomotriu. Aixecar-se de la cadira i començar a moure els braços, activa les neurones de la canalla.

    , , ,

  • Dijous 28 octubre 2010 per

    Wikinomics o el mapa gens secret d’una mina d’or

    wikinomics

    Voleu fer un tast d’una molt recomanable lectura? Potser no tot el llibre seria del tot recomanable, no obstant, algunes planes són simplement imprescindibles. He preparat un resum en català, d’un breu extracte que he seleccionat de Wikinomics: Com la col.laboració massiva ho canvia tot.

    Una empresa de mineria d’or del Canadà està a punt de fer fallida. En una nit d’hivern de temperatura més severa encara que una de garriguenca, Rob McEwen, director de Goldcorp, convoca a la sala de conferències a tots els geòlegs d’alt nivell. El nivell d’estrés s’enfila pel núvols i McEwen no disposa de cap experiència real en la industria extractiva. Tot i així, demostrant la seva valentia, ofereix 10 milions de dòlars als seus geòlegs i els envia al nord d’Ontario en missió d’exploració. Els geòlegs creuen que s’ha tornat boig. Unes setmanes més tard, unes perforacions de prova demostren la possibilitat d’importants nous jaciments.

    Tot i el gran descobriment, amb el pas dels anys, els experts de GoldCorp van ser incapaços de determinar el valor i la situació exacta de l’or. L’any 1.999 el panorama és incert i Mcewen assisteix a una conferència sobre el sistema operatiu Linux, on s’explica com un grup de voluntaris d’arreu del món, compartint públicament el seu treball a través d’Internet, creen el sistema operatiu més robust del planeta. Escolta amb moltíssima atenció com els informàtics difonen de forma transparent el codi de programació, cooperativament, enlloc de treballar-hi en secret. De cop, li arriba una revelació, i s’asseu a la cadira per reflexionar. Si la seva gent no va poder trobar l’or, potser algú altre ho podria aconseguir. S’afanya a tornar a Toronto, per presentar la nova idea al seu cap de geologia. “M’agradaria recopilar tots els nostres estudis geològics, totes les dades que tenim des de l’any 1948 i compartir-los amb el món. Així que demanarem al món que ens digui on es troben les 170 tones d’or”.

  • Dijous 14 octubre 2010 per

    Editorials catalanes, donem un pas endavant?

    Passo el dit gros per damunt de les fulles d’un llibre que, sense arribar a obrir-lo, conta una petita història sobre la meva pròpia vida. De sobte m’arriba tota la càrrega emocional del dia que el vaig compartir amb algú. Les petjades de la primera lectura, quan descobria noves idees que impactaven en el meu pensament. El senyor Gutenberg, quan va inventar l’impremta, es va quedar ben ample. No es podia arribar a imaginar quin regal deixava per a les generacions futures.

    Però ves per on, que d’un dia per l’altre, m’he habituat a llegir llibres en un lector com el Kindle d’Amazon. Adéu a la màgia del paper, i adéu també, perquè no dir-ho, a tallar més arbres per seguir amb el vici de la lectura. No contaré aquí les meravelles d’aquest aparell, simplement dir que pots passar-te hores llegint en una pantalla, sense cansar gens la vista. De la resta d’avantatges, que ja varem comentar en articles anteriors, el Google en va ple. El mateix deuen pensar els habituals d’Amazon, com sabeu, la llibreria virtual més gran del món. El nadal de l’any passat va anunciar que havia venut més llibres digitals que no pas de paper. Al mes de juny confirmava de nou idèntica tendència. Això sens dubte marca un punt d’inflexió. És prou evident que les edicions electròniques s’acabaran menjant una bona part del mercat.

  • Dimarts 28 setembre 2010 per

    Gratis

    Gratis

    Una lectura de la mà del Chris Anderson, editor en cap de Wired, llegendària publicació de capçalera del món tecnològic. Gratis és un llibre agosarat, que sovint cau en una certa hipèrbole i simplificació sobre les bondats d’oferir qualsevol contingut o servei digital de forma gratuïta. Realitzada la matisació prèvia, cal dir que l’obra reflecteix els profunds canvis que ha produït el món digital, en la concepció d’allò que pot ser gratis. És tant una projecció de futur com una crònica detallada de l’era que estem encetant. Diu el refranyer que ningú no regala res. I qui regala, bé ven, si qui rep ho entén. És a dir, que el regal la majoria de vegades no és sinó contravalor encobert de suborn, i que així ha d’estimar-se. Resulta difícil abstreure’s de l’esperit de malfiança, consolidat de generació en generació. Tanmateix, Internet ens ha demostrat ben bé el contrari. En l’espai digital, la gratuïtat i el regal és la norma i no l’excepció. Tots sabem, per posar un exemple, que l’enciclopèdia més gran del món és diu Wikipedia i és de lliure accés.

    Anderson comença analitzant les diferències de la nova economia digital en front de l’economia basada en béns materials. En la segona governa el principi d’escassetat, i disposem de models com les mostres gratuïtes o regalar un producte per vendre el servei, com és el cas dels mòbils per part de les operadores de telefonia.

Disseny web - Antaviana

Truca’ns +34 973 143 481

Envia’ns un correu informacio@(ELIMINAR)antaviana.cat

Piula’ns a @canantaviana

o Vine a visitar-nos