Octa.Beta v.0.3

Darrerament he estat provant Bananity, una nova xarxa social creada, entre d’altres, per Pau Garcia-Milà (fundador d’EyeOS), i que ens permet definir els nostres gustos i després trobar a d’altres usuaris amb uns gustos semblants als nostres. Podria semblar un lloc per lligar, però no és pas això: només cal anar categoritzant diferents elements amb un love o un hate i així es va configurant el nostre perfil. De moment, només s’hi pot accedir per invitació, però si en demaneu una, de seguida us l’enviaran.

Amb les xarxes socials s’ha modificat molt la manera com els usuaris arribem als productes i, en definitiva a les marques. Des que la comunicació ja no és d’uns pocs cap a tots, sinó que tothom es comunica amb tothom, les recomanacions que ens fan amics o altres usuaris són les que tenim més presents. De fet, s’ha demostrat que un comentari personal sobre una marca fa incrementar la intenció de compra d’aquells que el llegeixen al voltant d’un 8%.

En el programa Tecnologia que fa l’Esteve Sala a iCat.fm, he sentit un apunt radiogràfic que parlava de LetsBonus, una iniciativa d’una empresa catalana per oferir als consumidors la compra conjunta d’articles a través de les xarxes socials, per obtenir-ne un preu molt més baix.

Iniciatives com aquesta no paren de proliferar a la xarxa. En la majoria de casos, les start-up que les impulsen no han hagut de fer una gran inversió, ja que gran part de la promoció es vehicula a través de les xarxes socials. Internet es va omplint de nous llocs web que criden a l’estalvi i que, alhora, incentiven al consum: des de compres col·lectives, cupons, ofertes i descomptes, fins a plataformes que ens permeten provar productes nous gratuïtament, a canvi dels nostres comentaris.

Cada vegada que es canvia d’any, la xarxa s’omple d’anàlisis sobre tot el què ha passat durant l’any, a nivell tecnològic. Potser perquè posar el 10 impressiona, són molts els que s’han animat a fer un repàs del què ha passat al món d’internet els darrers 10 anys i, alguns els que s’han aventurat a fer pronòstics sobre què ens portarà de nou el 2010.

De tot el què he anat llegint, escoltant i veient, m’agradaria destacar el document col·laboratiu que han fet experts en social media, liderats per Marc Cortès, a interactividad.org. Si us interessa llegir-lo sencer, us el podeu descarregar en format pdf. En aquest document, cadascun dels experts pronostica el que creu que passarà enguany. Tot i que no tots estan d’acord amb quines xarxes socials dominaran, entre tots dibuixen el panorama següent:

• Fer negoci i mesurar dades
  Parlarem de Social Business perquè les xarxes socials hauran de generar beneficis, el repte serà ajudar a les empreses a vendre més. Ja no n’hi haurà prou en ser-hi i fer soroll, sinó que caldrà tenir una estratègia global, a nivell de tota l’empresa.
  Per a aconseguir-ho, serà necessari tenir mètriques socials, mesurar tots els indicadors i gestionar bé els resultats. També caldrà gestionar correctament la reputació de les empreses i marques. La qualitat passarà per davant de la quantitat.
  Com que hi haurà més empreses a les xarxes socials, hi haurà un augment de la publicitat a aquestes. Cada empresa haurà de crear relacions amb els clients, escoltar, conversar i, sobretot, oferir valor.
• El mòbil
  El 2010, el mòbil passarà a ser el rei a l’hora d’accedir als mitjans socials. La facilitat d’accés, la geolocalització i les tarifes planes més assequibles, faran que apareguin noves aplicacions i nous dispositius. Hi haurà guerres entre companyies.
  També caldrà estar atents a l’increment de dispositius de realitat augmentada.
• Consolidació de la cerca en temps real
  La matèria primera seran les converses a les xarxes socials. És l’hora de la cerca en temps real.
• Les administracions públiques, els polítics i els ciutadans
  Les administracions públiques també començaran a treure el nas als social media. Caldrà oferir transparència i diàleg amb els ciutadans.
  Els polítics s’hauran de posar les piles. I els ciutadans faran petites revolucions mitjançant les xarxes socials.
• La inversió publicitària i el vídeo
  El vídeo online com a suport publicitari per excel·lència.
• Excés d’informació, filtratge i registre únic
  Davant de l’allau d’informació que rebem mitjançant les xarxes socials, serà imprescindible poder filtrar missatges.
  També triomfaran els sistemes de registre únic, com Facebook Connect o Google Friend Connect.

Al llarg de l’any ja anirem veient què és real i important i què haurà estat simplement fum. Si ja ho sabéssim ara, perdria tota la gràcia, no?

El passat mes d’agost Vilaweb va publicar un reportatge especial titulat “Del núvol estant”. Al llarg de les diferents entrades, que es publicaven pràcticament cada dia, van anar introduint què és el Cloud Computing. Ho van fer explicant diferents aplicacions que ens fan la vida internauta més fàcil i còmoda.

L’arribada del web 2.0 ens ha abocat a parlar d’un núvol (cloud en anglès), entès com a magatzem virtual que allotja les nostres dades, perquè hi puguem accedir des de qualsevol dispositiu.

Tal i com explicava Abel Grau en aquest article al diari El País, al llarg d’un dia, un usuari qualsevol pot utilitzar, per exemple, el Google Docs per escriure i compartir documents de feina. Pot crear un àlbum amb les seves fotos digitals al Facebook i compartir-ho amb amics. Pot publicar vídeos a YouTube i enllaçar-los al Twitter. Pot descarregar-se o veure en línia un capítol de la seva sèrie preferida, etc. Totes aquestes coses es fan online i gratuïtament, i tots els continguts estan emmagatzemats fora del nostre ordinador.

Malgrat el recel que encara genera el fet de no tenir un control absolut sobre les nostres dades, tenir-les al núvol implica nombrosos beneficis també per les empreses.

Llegeixo i m’interesso del perquè d’un fenomen com Facebook i no me’n sé avenir. Em pregunto què és el que ha fet que els usuaris d’Internet es treguin la màscara i posin a disposició de la xarxa bona part de les seves dades personals, amics, aficions, gustos i ves a saber què més. Quan parlem de Facebook, en la majoria dels casos, ja no utilitzem el clàssic nick, alias o pseudònim. Som lo Josep Maria Bofarull i Rius o la Cristina Bonifaci i Junsalba. Sí, sí… Aquells noms que apareixen als nostres documents d’identitat. Aquells pels quals ens coneixen a nivell oficial, social i familiar. Nosaltres en lletres, vaja.

Em quedo parat, de veritat…