
Jugar amb la ment, pensar que el personatge d’un videojoc es mogui, que salti, que corri i que aquest ho faci immediatament a la pantalla. No es tracta d’una venuda de fum o només de petits avenços científics, sinó que ja tenim al mercat productes que converteixen els impulsos de les neurones del nostre cervell en accions. Això sí, no és un acte purament telepàtic, sinó que es necessita d’un casc o d’una mena d’auriculars amb sensors, que vagin captant els impulsos elèctrics del nostre cervell, per convertir-los i enviar-los cap a l’ordinador o la consola.
Encara que aquesta tecnologia s’estigui preparant per a videojocs, també pot tenir interessants usos en la interacció amb ordinadors i telèfons mòbils, es pot aplicar en domòtica o fins i tot en aparells mèdics. I, sobretot, pot suposar un trencament de barreres i un avenç en accessibilitat per a totes aquelles persones amb problemes de mobilitat que no poden utilitzar certs dispositius.


