Octa.Beta v.0.3

Aprofitant l’organització de la Setmana de la Comunicació de la Universitat de Lleida, els organitzadors, la Càtedra de Periodisme i Comunicació, ens van encomanar de renovar la seva imatge gràfica, per tal de fer-la mes atractiva i adaptar-la als temps actuals. Us deixem amb el resultat que aposta per la simplicitat i la perdurabilitat, i que incorpora un asterisc, com a element transmissor del llenguatge com a símbol distintiu de la Càtedra.

Esperem que us agradi la nova imatge.

De vegades no sabries explicar ben bé per què tens amor o preferència per una marca. Prefereixes Nutella per davant de Nocilla, Puma per davant de Nike, Volkswagen abans que Nissan… Les persones som així: posem sentiment en les marques i responem amb una fidelitat cap a aquestes que no necessàriament ha de respondre a la racionalitat. Això, en el món del màrqueting, ho anomenen lovemark.

Doncs bé, a Can Antaviana som gent de Wii. Ja ho hem comentat alguna vegada en aquest bloc: sempre que tenim ocasió organitzem torneigs amb aquesta consola de Nintendo i, fins ara, la majoria de nosaltres l’hem preferit per damunt de les demés consoles. Quan va sortir al mercat ens va semblar una meravella que tingués control remot (wiimote) i poder-nos aixecar del sofà i bellugar-nos per jugar, sense cables enmig. Ens passem hores asseguts davant la pantalla i això de bellugar-nos i participar ens semblava molt bona idea. Però l’amor per una marca acaba o es comença a diluir quan arriba una nova revolució. Fins i tot quan la revolució arriba de la mà de Microsoft.

El passat mes d’agost Vilaweb va publicar un reportatge especial titulat “Del núvol estant”. Al llarg de les diferents entrades, que es publicaven pràcticament cada dia, van anar introduint què és el Cloud Computing. Ho van fer explicant diferents aplicacions que ens fan la vida internauta més fàcil i còmoda.

L’arribada del web 2.0 ens ha abocat a parlar d’un núvol (cloud en anglès), entès com a magatzem virtual que allotja les nostres dades, perquè hi puguem accedir des de qualsevol dispositiu.

Tal i com explicava Abel Grau en aquest article al diari El País, al llarg d’un dia, un usuari qualsevol pot utilitzar, per exemple, el Google Docs per escriure i compartir documents de feina. Pot crear un àlbum amb les seves fotos digitals al Facebook i compartir-ho amb amics. Pot publicar vídeos a YouTube i enllaçar-los al Twitter. Pot descarregar-se o veure en línia un capítol de la seva sèrie preferida, etc. Totes aquestes coses es fan online i gratuïtament, i tots els continguts estan emmagatzemats fora del nostre ordinador.

Malgrat el recel que encara genera el fet de no tenir un control absolut sobre les nostres dades, tenir-les al núvol implica nombrosos beneficis també per les empreses.