Octa.Beta v.0.3

Fa pocs dies que hem encetat el procés per redactar la nostra memòria de sostenibilitat, el document en què les empreses que hem implantat polítiques de Responsabilitat Social Empresarial donem compte de les accions i els impactes que duem a terme en els àmbits econòmic, social i ambiental (els tres pilars de la RSE).

Enguany ens acompanyen la bona gent de Gestió Sostenible Rural, que ens tutelen i ens guien en tot el procés. L’arrencada de tot plegat va tenir lloc a Montblanc en forma de workshop, en què diverses empreses vam poder compartir experiències i posar en comú allò que fem.

Ben aviat estarem encantants de posar a la vostra disposició la nostra memòra, en què us explicarem què hem fet per millorar la nostra empresa, fer-la més transparent i molt més implicada en l’entorn social que tenim més a l’abast.

• Vols saber amb més detall què és una memòria de sostenibilitat?
• Coneix la nostra filosofia de responsabilitat social.
• Mira la nostra primera memòria de sostenibilitat.
• Coneix la Global Reporting Initiative, l’entitat que marca les pautes sobre l’elaboració de memòries de sostenibilitat a nivell mundial.

Enguany la gent de la web typographica.org ha tornat a fer pública una llista de les millors tipografies de l’any anterior. Aquesta llista està creada per reconeguts dissenyadors i tipògrafs – com ara la Marian Bantjes, Mark Simonson, Jan Middendorp o el Jean François Porchez -, que han d’escollir quina de les tipografies de l’any anterior els va agradar més i, en base a aquest criteri, es crea la llista.

A banda, els responsables de la web atorguen unes Mencions d’Honor per ressaltar algunes de les tipografies que, malgrat no haver estat escollides per cap participant, consideren que cal destacar.

Un parell d’aquestes han sortit de les mans del nostre dissenyador Josep Patau, concretament la Valliciergo, en l’apartat d’”script” i la Farrerons en l’apartat de “Serif”.

Esperem que us agradin!

La majoria de vosaltres ja coneixeu la meva dedicació a la creació de tipografies. Per celebrar els 15 anys de la primera de les criatures tipogràfiques, batejada precisament amb el nom “Antaviana”, hem creat una modesta web, on es pot veure cronològicament cadascuna de les tipografies i saber-ne alguns detalls. La web porta el nom de Tipo Pèpel, i per celebar la seva es estrena, res millor que presentar un parell de novetats, la Lletraferida i la Negrona. Les podeu descarregar i utilitzar lliurement, les distribueixo sota llicència SIL Open Font License (OFL), una mena d’equivalent al codi lliure, si parlessim de programari. Esperem que les disfruteu!

De vegades no sabries explicar ben bé per què tens amor o preferència per una marca. Prefereixes Nutella per davant de Nocilla, Puma per davant de Nike, Volkswagen abans que Nissan… Les persones som així: posem sentiment en les marques i responem amb una fidelitat cap a aquestes que no necessàriament ha de respondre a la racionalitat. Això, en el món del màrqueting, ho anomenen lovemark.

Doncs bé, a Can Antaviana som gent de Wii. Ja ho hem comentat alguna vegada en aquest bloc: sempre que tenim ocasió organitzem torneigs amb aquesta consola de Nintendo i, fins ara, la majoria de nosaltres l’hem preferit per damunt de les demés consoles. Quan va sortir al mercat ens va semblar una meravella que tingués control remot (wiimote) i poder-nos aixecar del sofà i bellugar-nos per jugar, sense cables enmig. Ens passem hores asseguts davant la pantalla i això de bellugar-nos i participar ens semblava molt bona idea. Però l’amor per una marca acaba o es comença a diluir quan arriba una nova revolució. Fins i tot quan la revolució arriba de la mà de Microsoft.

Divendres passat a Can Antaviana vam fer Festa Major. Com cada any, vam prendre com excusa el Nadal per a trobar-nos tots i fer una anàlisi de la nostra feina, per mirar endavant i caminar tots plegats en una mateixa direcció. Enguany la novetat fou que les jornades les vam celebrar a La Borrassa, el centre que gestiona Antaviana per divulgar el coneixement de les noves tecnologies a la comarca de les Garrigues.

Vam encetar les jornades amb una dinàmica de grup – guiada per l’Enric Pratginestós, de Lavola -, en què vam parlar de la nostra feina i de la tasca d’esdevenir una empresa més responsable socialment. A continuació van haver-hi dues xerrades: la primera, sobre llibres i tinta electrònica i, la segona, sobre desenvolupament àgil de programari.

Després d’una pausa per dinar, les jornades seguien amb un taller de Google Wave, obert a tothom. Després d’unes pràctiques d’interacció, els assistents al taller ens vam esforçar en intentar entendre què més es pot fer amb la nova aplicació de Google. I, com que el producte encara està en fase beta, vam dipositar la nostra fe i esperança en què ben aviat esdevindrà el canvi que prometien que seria.

Passat l’estrès, era imprescindible descarregar tensions i vam organitzar una olímpiada de Wii, en què, per equips, intentàvem demostrar les nostres habilitats. I, res, ja havíem fet gana per encarar el sopar de Nadal i rematar-ho, a Lleida, amb una bona festa.

Si les jornades d’intercanvi de coneixement han de ser com aquesta, que en vinguin tantes com vulguin!

És ben sabut que al nostre país les coses importants passen al voltant de la taula i que la gastronomia és ben bé un puntal social. Així que, per tenir un treballador content, el millor que es pot fer és entaular-lo.

Així mateix va començar, dijous al vespre, la jornada tècnica: amb un sopar boníssim. De fet, calia prendre unes grans dosis d’energia perquè, l’endemà, la jornada es prometia espessa. Era la primera vegada que ens reuníem els programadors sense la resta de l’àrea tècnica. Sense maquetadors ni dissenyadors. Només hi seríem els programadors, disposats a parlar de codi, servidors i llenguatges de programació.

La jornada es va enfocar a tractar temes molt concrets d’Apache i programació PHP. Però també va servir per posar damunt la taula els mètodes de treball i el codi elaborat a Antaviana. La part més teòrica ens va conduir a la discussió i consens sobre els canvis o nous sistemes que ens poden ajudar a millorar el codi resultant, fent-lo més extensible i reutilitzable. La sessió va acabar amb una mirada al futur, fent un cop d’ull al què ens portarà l’arribada de PHP6.

I, tal com havia començat la jornada, ens tornàvem a trobar davant d’un dinar excel·lent a l’hostal Benet. Havíem alimentat el coneixement i el pap i també ens havíem cohesionat com a grup, així que ja podíem anar cap a casa. Començava el cap de setmana.