No sé si alguns de vosaltres el recordareu, però pels volts de l’any 2004 jo em vaig enamorar d’un joc online que es deia Samorost. Tenia uns bons gràfics i havies d’utilitzar l’enginy i la lògica per ajudar a un petit gnom de l’espai a evitar que el seu coet xoqués amb un asteroide. Més endavant, en van fer una segona part que era igual d’encantadora. I asseguren que ja estan treballant en la tercera edició.
Aquesta sèrie de jocs són obra d’un estudi independent de la República Txeca que es diu Amanita Design. De l’obrador d’aquest estudi han sortit videojocs que han guanyat prestigiosos premis, com els Webby Awards, però també han realitzat – amb gran destresa – jocs educacionals, pel·lícules d’animació o publicitat.
Després de l’èxit aclaparador de Macchinarium, acaben de presentar el seu darrer joc, Botanicula. Mirant el tràiler del joc, ja ens podem fer una idea que tornarà ser un joc entranyable com els demés, amb una acurada banda sonora, que ha estat creada pel grup txec DVA.
Sortim de manilla de trumfo i col·laborem, realitzant el cartell, amb el Primer Campionat de Botifarra que organitza la Penya Barcelonista de les Borges Blanques. Molta sort amb el campionat, amics!
Avui us presentem la Gandhi, una tipografia pensada per a oferir, per sota de qualsevol altre aspecte, una bona llegibilitat i aparença neutra. Especialment dissenyada per a cossos de text, la Gandhi ens sorprèn per les seves dues variants, la de pal sec i la de serifes, una característica poc comuna en el món tipogràfic i que facilita una bona aparença i coherència en els treballs on es combinin les dues. Una tipografia especialment útil per a disseny editorial, que ens arriba desde Mèxic de les mans dels millors dissenyadors de tipografies d’aquell pais. Cristóbal Henestrosa, Raúl García i Kimura+Varela. Doneu les gracies a la editorial Ghandi, per haver finançat el projecte i oferir-la al públic absolutament de franc.
Darrerament s’està posant de moda l’aspecte que ens oferien les antigues tipografies de fusta, amb la seva estètica típicament condensada i les imperfeccions pròpies que el procès d’impressió oferia. Per tal d’imitar aquell aspecte Ryan Martinson ha dissenyat la tipografia Veneer, que gràcies als seus 6 nivells d’erosió imita de forma molt afortunada l’aspecte amb que lluïen aquest tipus de tipografies. Si voleu aconseguir-la, aquest cop us haureu de gratar la butxaca i anar al web de My Fonts.
Aprofitant l’organització de la Setmana de la Comunicació de la Universitat de Lleida, els organitzadors, la Càtedra de Periodisme i Comunicació, ens van encomanar de renovar la seva imatge gràfica, per tal de fer-la mes atractiva i adaptar-la als temps actuals. Us deixem amb el resultat que aposta per la simplicitat i la perdurabilitat, i que incorpora un asterisc, com a element transmissor del llenguatge com a símbol distintiu de la Càtedra.
Amaranth es una tipografia de pal sec, però amb una estructura mes pròpia de les lletres humanistes, el que li proporciona un aspecte molt contemporani i amb un punt d’informalitat, sense renunciar a una bona llegibilitat, els seus 4 pesos la fan apta per cobrir la majoria de nececitats que qualsevol projecte pot reclamar. Ha estat dissenyada per l’alemanya Gesine Todt i es por descarregar lliurement via fontsquirrel
