Octa.Beta v.0.3

Tens documents que vols llegir al teu llibre electrònic o a l’iPad i necessites canviar-los de format? Estàs buscant una manera d’agrupar i ordenar els eBooks que t’has anat descarregant d’internet per carregar després al teu llibre electrònic o smartphone? Doncs Calibre és una eina que pot ajudar-te i que et recomano.

Tot i que té una interfície que deixa molt que desitjar, Calibre és un bon programa, com una mena d’iTunes per ebooks i, a més, és gratuït i multiplataforma – funciona per Windows, Mac i Linux. I, per acabar-ho d’adobar, també és open-source: el codi del programa està obert de manera que tothom que ho vulgui pugui modificar-lo, corregir errors i introduir-hi millores.

La majoria de vosaltres ja coneixeu la meva dedicació a la creació de tipografies. Per celebrar els 15 anys de la primera de les criatures tipogràfiques, batejada precisament amb el nom “Antaviana”, hem creat una modesta web, on es pot veure cronològicament cadascuna de les tipografies i saber-ne alguns detalls. La web porta el nom de Tipo Pèpel, i per celebar la seva es estrena, res millor que presentar un parell de novetats, la Lletraferida i la Negrona. Les podeu descarregar i utilitzar lliurement, les distribueixo sota llicència SIL Open Font License (OFL), una mena d’equivalent al codi lliure, si parlessim de programari. Esperem que les disfruteu!

Article escrit per al quinzenal Som Garrigues.

El diagnòstic del govern d’Estats Units sobre els atemptats de les torres bessones, no deixava lloc a dubte. Les agències d’intel.ligència havien actuat com organismes isolats, en competència pels mateixos recursos financers, sense compartir informació. La CIA només transferia parcialment els seus coneixements al FBI, i a la inversa. Els propis departaments interns no es comunicaven de forma fluida. Al Qaeda va saber aprofitar aquesta debilitat.

La solució plantejada després del 11-S, va ser emprar una internet secreta ja existent, la SIPRnet. Es va ampliar a fi de crear un magatzem comú d’informació, que compartirien entre d’altres, l’exèrcit, el departament d’Estat i les agències. El resultat va ser gairebé tres milions de persones accedint a una xarxa suposadament secreta. Bona part dels seus usuaris no disposaven de coneixements informàtics, com per garantitzar que les dades estarien protegides. A més a més, només cal que un sol individu amb accés, cregui oportú realitzar una filtració d’un volum elevat de documents, com perquè aquesta es pugui produïr. El resultat és Wikileaks.

A partir d’ara protegiran millor els seus sistemes informàtics i restringiran brutalment el nombre d’usuaris que gaudiran de privilegis de consulta. Malgrat això, tècnicament és molt difícil combatre les filtracions d’un insider, és a dir, d’una persona que disposa d’un accés legítim a una xarxa. Com és el cas del Bradley Manning, el soldat americà desplegat en una base d’Iraq, l’informant del cablegate. I tot plegat ens porta a un seguit de preguntes. És el cablegate un fenomen irrepetible o existiran noves fuites a gran escala? És factible pensar en un escenari de futur, on fins i tot es poden produir “wikileaks” a un nivell local, com pot ser la província de Lleida o les Garrigues?

Voleu fer un tast d’una molt recomanable lectura? Potser no tot el llibre seria del tot recomanable, no obstant, algunes planes són simplement imprescindibles. He preparat un resum en català, d’un breu extracte que he seleccionat de Wikinomics: Com la col.laboració massiva ho canvia tot.

Una empresa de mineria d’or del Canadà està a punt de fer fallida. En una nit d’hivern de temperatura més severa encara que una de garriguenca, Rob McEwen, director de Goldcorp, convoca a la sala de conferències a tots els geòlegs d’alt nivell. El nivell d’estrés s’enfila pel núvols i McEwen no disposa de cap experiència real en la industria extractiva. Tot i així, demostrant la seva valentia, ofereix 10 milions de dòlars als seus geòlegs i els envia al nord d’Ontario en missió d’exploració. Els geòlegs creuen que s’ha tornat boig. Unes setmanes més tard, unes perforacions de prova demostren la possibilitat d’importants nous jaciments.

Tot i el gran descobriment, amb el pas dels anys, els experts de GoldCorp van ser incapaços de determinar el valor i la situació exacta de l’or. L’any 1.999 el panorama és incert i Mcewen assisteix a una conferència sobre el sistema operatiu Linux, on s’explica com un grup de voluntaris d’arreu del món, compartint públicament el seu treball a través d’Internet, creen el sistema operatiu més robust del planeta. Escolta amb moltíssima atenció com els informàtics difonen de forma transparent el codi de programació, cooperativament, enlloc de treballar-hi en secret. De cop, li arriba una revelació, i s’asseu a la cadira per reflexionar. Si la seva gent no va poder trobar l’or, potser algú altre ho podria aconseguir. S’afanya a tornar a Toronto, per presentar la nova idea al seu cap de geologia. “M’agradaria recopilar tots els nostres estudis geològics, totes les dades que tenim des de l’any 1948 i compartir-los amb el món. Així que demanarem al món que ens digui on es troben les 170 tones d’or”.

Una lectura de la mà del Chris Anderson, editor en cap de Wired, llegendària publicació de capçalera del món tecnològic. Gratis és un llibre agosarat, que sovint cau en una certa hipèrbole i simplificació sobre les bondats d’oferir qualsevol contingut o servei digital de forma gratuïta. Realitzada la matisació prèvia, cal dir que l’obra reflecteix els profunds canvis que ha produït el món digital, en la concepció d’allò que pot ser gratis. És tant una projecció de futur com una crònica detallada de l’era que estem encetant. Diu el refranyer que ningú no regala res. I qui regala, bé ven, si qui rep ho entén. És a dir, que el regal la majoria de vegades no és sinó contravalor encobert de suborn, i que així ha d’estimar-se. Resulta difícil abstreure’s de l’esperit de malfiança, consolidat de generació en generació. Tanmateix, Internet ens ha demostrat ben bé el contrari. En l’espai digital, la gratuïtat i el regal és la norma i no l’excepció. Tots sabem, per posar un exemple, que l’enciclopèdia més gran del món és diu Wikipedia i és de lliure accés.

Anderson comença analitzant les diferències de la nova economia digital en front de l’economia basada en béns materials. En la segona governa el principi d’escassetat, i disposem de models com les mostres gratuïtes o regalar un producte per vendre el servei, com és el cas dels mòbils per part de les operadores de telefonia.

Segons les darreres estadístiques de Quancast, a Estats Units, del gener del 2009 al maig del 2010, els mòbils basats en el sistema operatiu Android, s’han incrementat ràpidament d’un 5% a un 20%. Si esteu mirant de comprar un nou mòbil, veureu tot un seguit de models com els HTC o el flamant Google Nexus One, que estan basats en Android. Desenvolupat per Google, es tracta d’un sistema operatiu amb un nucli Linux i en bona part, fonamentat en programari lliure. Caldrà seguir amb atenció l’evolució de la política de codi obert de Google al respecte, de manera que la plataforma es mantingui sempre el més oberta posible. El que podem dir temporalment és que sens dubte, es tracta d’un pas molt notable per a GNU/Linux i el programari lliure, sempre tenint en compte algunes matitzacions de caire tècnic.

Si en el període de només un any i escaig, Android ha aconseguit un increment del 15% en el mercat dels mòbils, podem esperar que segueixi aquesta tendència positiva. I no seria gens d’estranyar que en un futur proper, els mòbils basats en Android arribin a la quota més elevada del mercat. A cada dia que passa, el nombre d’aplicacions basades en Android creix molt per damunt de la majoria dels seus competidors, el que es tradueix en que pots gaudir de més aplicacions al teu móbil, algunes d’elles que no et podies ni arribar a imaginar. I cada vegada som més els que ens agrada que el nostre mòbil sigui com una navalla suïssa.