Quan experimentes Camspace per primera vegada, et quedes sorprès per l’espectacularitat i la simplicitat d’aquesta tecnologia. Amb qualsevol webcam és possible convertir objectes del món real en l’equivalent d’un ratolí, un joystick o un volant. Pots transformar un llimó, unes maraques, un volant fet de cartolina, un coixí, el focus d’una llanterna, un paraigua o les teves pròpies mans, en un comandament de control per a qualsevol interfície. O fins i tot una cadira (poc manejable) o un sofà (realment poc manejable). No hi ha límits en descobrir nous objectes, només cal que tinguin un color pla diferenciat dels colors del rerefons. El programa detecta el color de l’objecte i el segueix. Sens dubte això representa una redefinició de la realitat virtual convencional, molt més divertida i atrevida que qualsevol comandament que hagis de comprar. I diríem que una virtualitat molt més real, en quan el teu joystick pot ser un estri de la teva vida qootidiana. La millor forma d’entendre com funciona Camspace es veure-ho en acció en un vídeo:
Recordo vuit o nou anys enrera haver pres contacte amb aquest tipus de tecnologia, en entorns més o menys experimentals. Camspace ha aconseguit posar-la a l’abast de tothom amb un programa d’instal.lació realment senzill. Cal avisar però de falses promeses: no és tracta d’una “Wii Killer” perquè no gaudeix ni de lluny de la seva precisió. La precisió és molt més matussera, tot i així resulta suficient per controlar la pantalla sense demanar gaires exigències. El que és interessant de Camspace és que permet jugar gratuïtament amb milers de jocs i interfícies. No cal buidar-se la butxaca per comprar-se l’última novetat. Només cal tenir una webcam i prou. Són els propis usuaris els que descobreixen nous jocs i interfícies. És relativament senzill programar nous controladors a partir d’altres de ja existents. O a la inversa, adaptar jocs flash ja existents per fer-los manejables. El programa és propietari, però deixa un marge de llibertat molt gran a la comunitat d’usuaris per crear i inventar. En aquest aspecte és un enfoc radicalment diferent al de Nintendo. L’experimentació col·lectiva es tradueix en usuaris que pengen vídeos a Youtube mostrant com generen música amb els seus propis controladors. Jo mateix he pogut comprovar com de fàcil era crear un senzill controlador per experimentar amb Visual Acoustics, un web que permet generar música i filigranes visuals amb el moviment del cursor. Amb Camspace, la música sorgeix de les meves mans o d’objectes que brillen en l’obscuritat. Els creadors de Camspace defineixen la seva tecnologia com “màgica”. Realment, no els falta raó.
Acabo d’instal.lar el Google Latitude al mòbil, aquí en teniu una captura realitzada amb bbscreenshooter. Podeu observar com assenyala en un Google Maps la meva posició. El que permet aquesta aplicació és que la gent visualitzi la teva situació geogràfica i tu la seva. Pots elegir qui vols que et pugui veure i quan. És compatible amb una extensa gama de mòbils. Pot operar amb o sense GPS, tot i que sembla força evident que només presentarà un funcionament fiable sota GPS.
Google Latitude és un bon exemple de la neutralitat de la tecnologia. Amb l’arribada del tren a principis del segle XIX, es pensava que s’acabarien les guerres perquè tots els pobles estarien comunicats i hauria una entesa universal. Malauradament, no tothom va fer el mateix ús del ferrocarril. Ara a principis del segle XXI apareix la geolocalització. Com qualsevol altre avenç tecnològic, comporta sempre una doble vessant.
Una empresa de transports, missatgeria o simplement que operi amb un desplegament itinerant sobre el territori, pot servir-se de Google Latitude com un sistema de localització extremadament econòmic. Només cal disposar de mòbils amb GPS. Google el pot utilitzar en un futur per mostrar anuncis geolocalitzats. Si estàs aprop d’un restaurant, et pot mostrar molt oportunament un anunci de l’establiment.
És possible que gaudeixi també d’un potencial social important, per exemple la gent sortint per la nit, movent-se constantment d’un lloc a un altre, sabent on estan els altres. Ara bé, també podem assistir a una pèrdua de privacitat. No em vull imaginar que passarà quan alguns pares descobreixin aquesta tecnologia i es proposin imposar-la als seus fills! -tens mòbil a canvi d’estar geolocalitzat-
Estic llegint… Els pirates són els pares, un llibre sobre el copyleft i el copyright que us podeu descarregar lliurement en versió PDF. No em puc esperar a l’habitual litúrgia d’acabar de llegir-lo per dir ja que alguns fragments mereixen el qualificatiu d’obra mestra, sense pal.liatius. Per la seva originalitat i demolidora ironia, perquè fan pensar i molt.
Via Enrique Dans. Instituto de Empresa posa a disposició de tothom un selecte ventall de casos d’estudi de gran qualitat, sota llicència de lliure distribució Creative Commons, seguint l’estela d’altres centres com el MIT.
Recentment ha sortit publicat el llibre l’Imperi Digital de Leandro Zanoni, que el podeu comprar o bé descarregar lliurement per la xarxa. Es un bon compendi sobre el web 2.0., el periodisme participatiu, el màrqueting viral i el nou escenari que se li planteja a l’industria de la música. Es manté en un nivell bàsic que el fa molt adient per a qui cerqui un llibre d’introducció sobre aquestes matèries. Com a part més original, es podria destacar algunes entrevistes i relats d’alguns dels principals emprenedors digitals a Sud-amèrica.
El codi obert existeix més enllà del món del software i això ens obre els ulls a una nova mirada sobre el compartir informació. Els primers éssers vius del planeta intercanviaven gens amb la mateixa facilitat que nosaltres compartim música per la xarxa. Era una mena de Internet de codi obert en clau genètica, que segueix existint avui en dia. Posteriorment l’aparició de les espècies va evolucionar cap al tancament d’aquest codi, erigint barreres contra l’intercanvi. Ara, després de més de 3000 millions d’anys, estem obrint de nou el codi genètic a través de l’enginyeria genètica i aquesta disciplina emergent anomenada biologia sintètica. En el laboratori, gens d’un organisme es traspassen a d’altres, tal i com passa de forma natural en la Internet del microcosmos.
La darrera emissió del programa de divulgació científica Redes de TVE-2 explica de forma visual tot aquest procés de codi obert i codi tancat, aquesta nova perspectiva de contemplar l’evolució des de l’òptica de com els organismes intercanvien gens.
