Sobre la correspondència d’Einstein o les nostres visites al metge
Penseu en els vostres amics a Facebook. Un reduït nombre mostra en el seu perfil una llista extraordinàriament gran d’amics -en el sentit facebookinià de la paraula amic-. En la majoria de casos, són els denominats hubs, persones que són connectors dins de les xarxes socials, justament perquè actuen de nexe entre petites o grans comunitats que inherentment poden existir dins de la gran malla d’Internet. Penseu ara en els llocs web que visiteu més freqüentment. Quins són molt enllaçats, malgrat que ells mateixos, en proporció, enllacen relativament poc. En aquest cas, la ciència de xarxes els classifica com autoritats, nodes que gaudeixen de més enllaços que entren que no pas que surten. Acostumen a ser fonts confiables d’informació i una de les bases fonamentals de discerniment de l’algoritme Pagerank de Google.
La xarxa social de Facebook, la d’enllaços entre planes web, són xarxes d’escala lliure. Uns pocs nodes acumulen la majoria de les connexions. Històricament existia ja una intuïció al respecte, coneguda com el Principi de Pareto, el 20% de les persones es reparteix el 80% dels recursos del planeta.
Durant aquests breus exercicis mentals, hem estat pensant tota la estona en termes bàsicament espaials. Quan pensàvem en el nombre d’amics de cadascuna de les persones, hem estat dibuixant i dibuixant en l’escriptori de la nostra ment, un diagrama amb els seus contactes, i com s’inter-relacionen. El mateix procediment hem seguit per als llocs web, visualitzant i fent ratlles, cap a on van les fletxes dels enllaços que entren i surten.
Bursts, el recent llibre d’Albert-László Barabasi, ens introdueix en la nova perspectiva de pensar sobre les xarxes en la escala temporal, com aniré desgranant en alguns exemples.
: Una nova perspectiva sobre les xarxes socials){kind=link}