dissabte 9 maig 2009 per Lluís Guiu
Volem viure en una cultura “Read-Only”?
Quan fa uns anys vaig llegir el llibre Cultura Lliure de Lawrence Lessig, em vaig adonar que estava davant d’un dels pensadors més brillants sobre el món del copyleft dels que he tingut ocasió de conèixer el seu pensament. Lessig és d’altra banda el fundador i artífex de Creative Commons. Ara, després d’un temps, Lessig ens brinda una nova obra, Remix, que m’està aportant de nou reflexions molt estimulants sobre el món de la cultura digital, en un moment en què assistim a un intent barroer de regulació per part de diversos governs, al capdavant la polèmica llei Sarkozy. Remix es troba disponible lliurement a la xarxa per a la seva descàrrega en format PDF. Dels primers capítols en voldria destacar una metàfora que brilla amb especial atenció. Hem viscut bàsicament en una cultura “Read-Only”, on som considerats consumidors, no creadors. Tanmateix el món no sempre va ser així. Lessig es capbussa en la història i recupera una autèntica perla de principis del segle passat, de l’any 1906. John Philip Sousa, un compositor de l’època, es queixava que aquesta “màquina infernal” anomenada gramòfon, que permet reproduir qualsevol peça musical, estava matant la música amateur. La gent ja no cantava al carrer a les vesprades d’estiu i la demanda de professors que ensenyaven a tocar instruments anava de cap a caiguda. Aquesta queixa de Sousa, que als nostre ulls ens semblaria en certs aspectes ingènua, conté la llavor d’una reflexió molt interessant.
La humanitat en els seus orígens es basava en una cultura oral on era la pròpia gent que actuava com a difusora i productora de la cultura en primera persona. En cada transmissió cultural, la gent interpretava i re-elaborava, sigui explicant històries, cantant cançons o qualsevol altra via de transmissió oral imaginable.
Internet ha reviscut aquesta tradició de contadors d’històries amb una força impetuosa, perquè les noves eines digitals i la xarxa permeten a tothom fer de transmissors i productors de la cultura existent. Sentim d’alguna manera aquest desig ancestral de comunicar, d’interpretar el món que ens envolta, de ser intèrprets i creadors amateurs. El món dels blocs, Youtube o el “remix” d’obres conegudes en són un clar exponent. És el que Lessig denomina, en al.lusió a una metàfora tecnològica, passar d’una cultura Read-Only (de “només lectura”) a una de Read-Write (de “lectura i escriptura”). Per això no té cap sentit que se’ns demani ser simples consumidors de productes elaborats per professionals, la cultura Read-Write s’obra pas de nou per recuperar els nostres orígens.
Actualització: podeu escoltar una divertida presentació de Lessig en anglès i subtitulada en francès, sobre Sousa i algunes de les immersions històriques més fascinants en que ha profunditzat, com els principis de l’aviació.
