Octa.Beta v.0.3

Llegeixo i m’interesso del perquè d’un fenomen com Facebook i no me’n sé avenir. Em pregunto què és el que ha fet que els usuaris d’Internet es treguin la màscara i posin a disposició de la xarxa bona part de les seves dades personals, amics, aficions, gustos i ves a saber què més. Quan parlem de Facebook, en la majoria dels casos, ja no utilitzem el clàssic nick, alias o pseudònim. Som lo Josep Maria Bofarull i Rius o la Cristina Bonifaci i Junsalba. Sí, sí… Aquells noms que apareixen als nostres documents d’identitat. Aquells pels quals ens coneixen a nivell oficial, social i familiar. Nosaltres en lletres, vaja.

Em quedo parat, de veritat…

Segons la Viquipèdia, Mark Zuckerberg, el creador de Facebook, llença aquest projecte el febrer del 2004. La idea és la de crear una xarxa social per als estudiants de la universitat de Harvard. Degut a l’èxit, el projecte comença a acollir altres universitats dels Estats Units i és durant l’any 2006 que es permet la participació d’estudiants que no disposen de xarxa universitària pròpia a Facebook. El fenomen s’estén i arriba a Europa a mitjans del 2007, quan ja supera la xifra de 30 milions d’usuaris. Facebook ja no és una eina social per a universitaris. Facebook és absolutament a l’abast de tothom. Facebook, continua creixent com a xarxa de persones reals, amb nom i cognoms, de forma espectacular i és clar, una eina que practica aquests malabarismes just sobre la mateixa línia que separa l’oci de la privacitat i la legalitat necessita una neteja de cara urgent. Dit i fet. Al juny de 2008 Facebook publica el codi de forma lliure per crear aplicacions dins de la seva pròpia xarxa. Bona jugada de cara als gurus més crítics de l’actual blogosfera.

I així és com es va anar fent gran la bola de neu.

Què és això del Facebook?, em pregunten reticents alguns amics i coneguts. Facebook és arribar al bar on vas a prendre el cafè cada dia i obrir el diari. No és el diari nacional, ni comarcal. És el teu propi diari on, teòricament, hi trobaràs les notícies més actuals del teu entorn afectiu. Les notícies més fresques de la gent del teu cercle social. Aquest espai el gestionen única i exclusivament les persones. Sabràs si el Josep Maria ha anat avui a pescar o si la Cristina ha deixat de sortir amb en Francesc. Ells així ho han publicat i és això el que volen que sàpigues. I tu, depenent del teu grau d’exhibicionisme, també faràs saber i publicaràs. No hi ha més.

Facebook no és una moda. Facebook és una nova eina de comunicació com ho són els xats de tota la vida i les notícies en format RSS. Les eines de comunicació que s’han creat fins ara no han desaparegut. O s’han millorat o han canviat de nom. No han desaparegut. El futur de Facebook és exactament el mateix.

Trobar gent que feia temps que no veies o que no sabies on parava, tafanejar el que fan i deixen de fer els teus amics, compartir fotografies, enllaços, comentaris, pensaments… Són part dels aspectes positius de Facebook. Els negatius també hi són, i segurament seran detectats pels mateixos que trobaran elements negatius a la televisió, la ràdio, la premsa, Internet o qualsevol altre canal de comunicació existent. Facebook no és cap trampa. Curiosament, seran les persones del vostre entorn les que us ofegaran d’spam, d’invitacions a esdeveniments que no us interessaran i a grups als quals no voldríeu estar mai vinculats. Facebook és un canal de comunicació entre amics, coneguts o saludats. Al darrere de qualsevol canal, com Facebook, només hi trobareu persones. I aquestes són dels vostres.

Matem al missatger?

facebook, xarxes socials