dimecres 21 maig 2008 per Bernat Lleonart
Instapaper
Si esteu subscrits a diferents canals RSS haureu experimentat la inquietud d’estar acumulant articles i entrades de blocs pensant “Ja ho llegiré quan tingui una estona”.
Podriem dir que el procés per a la majoria d’usuaris és:
- Lectura de canals RSS/Navegació per la web.
- Identificació d’una informació interessant i poc temps per llegir-la.
- Emmagatzematge de la informació pensant en una posterior lectura “quan hi hagi temps”.
- Retorn al punt 1.
Amb aquest procés, el que aconseguim és acumular indefinidament un munt d’adreces en el navegador (o en algun sistema tipus del.icio.us a Magnolia), sabent que el més segur és que mai les llegim, ja que abans de tornar-hi ja n’haurem acumulat mitja dotzena més. El nostre sistema d’emmagatzematge va creixent de forma imparable, creant-nos una sensació d’angoixa per no poder abarcar tot el que tenim guardat.
Instapaper és una eina que ens pot ajudar a organitzar-nos millor. Mitjançant un bookmarklet que s’instal·la a la barra de les adreces d’interés del navegador, Instapaper funciona de la següent manera:
- Trobem una informació que ens interessa llegir, però ara mateix no tenim temps.
- Fem clic al bookmarklet.
Tot i que a priori pot semblar que aquest servei no ens aporti res de nou, ens pot servir per a variar el nostre sistema de recerca, consum i emmagatzematge de notícies:
- Lectura de canals RSS/Navegació per la web.
- Identificació d’informació interessant i poc temps per llegir.
- Clicar i guardar per a més tard amb Instapaper (sense necessitat d’introduir descripcions o tags).
- Retorn al punt 1.
En el moment en què tinguem temps per a llegir podem accedir a la nostra pàgina d’Instapaper i veure el que hem anat guardant. Serà llavors quan decidirem si emmagatzemar de forma definitiva als nostres favorits alguna d’aquelles informacions que ens hem guardat al llarg del dia.
Cal entendre Instapaper com un pas intermig que ens permet posposar la lectura d’informació, més que com una eina d’emmagatzematge, i que ens pot ajudar a tenir més controlat el cabal informatiu que ens arriba diàriament.
7 comentaris
#1 per Lluís Guiu - 21/05/2008 - 19:51
interessant… jo quan em vull mirar més endavant un enllaç me l’envio per correu a mi mateix
perquè si només l’apunto al Delicious després potser ja no me’n recordo de mirar-lo. però és clar, lo d’enviar-ho per correu només ho faig amb enllaços que realment m’interessin, i se’n perden molts pel camí.
#2 per Lluís Guiu - 21/05/2008 - 19:56
per cert estaria molt bé que generés un RSS! així podria posar-lo al meu lector de RSS i m’hi toparia cada dia.
#3 per Bernat Lleonart - 21/05/2008 - 21:34
Sí que genera RSS, ho veuràs quan entris a la teva pàgina de vincles pendents de llegir.
#4 per Lluís Guiu - 21/05/2008 - 22:17
merci, encara no m’havia registrat i no ho havia vist. doncs segur que provo
#5 per Xavier - 29/05/2008 - 11:54
Carai, m’agrada i és molt àgil i útil. Ara el que he de aconseguir trobar es un sistema que em porti directament des del lector de feeds (jo faig servir Google reader) al meu repositori de coses prioritaries per llegir (malauradament és una carpeta de l’Outlook)…
#6 per Núria - 29/05/2008 - 13:04
Cada vegada hem d’aprendre a gestionar millor el ‘consum informatiu’ que ens preparem… en el meu cas tinc diverses tècniques, segons el grau d’urgència: enviar-me correus a mi mateixa, apuntar-me coses pendents al Notebook del Google, marcar-me amb estrelletes els posts que vull llegir però no tinc temps al Google Reader, fer servir un add-on del Firefox que desa posts pendents, afegir-m’ho a la barra d’adreces d’interès…
De tant en tant faig neteja de posts pendents i, també de tant en tant, deixo de banda els escrúpols i marco com a llegides carpetes senceres del Google Reader…
#7 per Vilanova - 29/05/2008 - 21:13
Una cosa esta clara, jo estic subscrit a uns 120+ feeds, rebo 240 emails de feina aprox per dia, sense parlar del email personal i aixo no hi ha aplicatiu que ho pugui gestionar en un temps raonable. Per un costat tinc adició a l’informació i per altre no puc assimilarla en tal quantitat.
El problema de la facilitat a l’acces d’informacio avui en dia es que vas sempre a remolc! Em sembla que m’agafare una baixa per ansietat