Octa.Beta v.0.3

Segurament la majoria ja sabeu de la meva afició malaltissa per la tipografia, que arrossego des de fa anys. Tot va començar el 1995 amb una llicencia del Fontographer, un Macintosh i moltes ganes de saber com coi es feia perquè els dibuixos de les lletres que tu havies fet apareguessin en pantalla un cop que clicaves la tecla desitjada.

Des d’aquell dia, però, ha plogut molt (excepte a les Garrigues), i fruit d’això he anant aprenent progessivament i de forma autodactica les lleis que regeixen el món de la tipografia i tot allo que cal tenir en compte a l’hora de parir-ne de noves.

Durants aquests anys també he tingut temps per involucrar-me en la direcció del disseny del web Unostiposduros, liderada en aquells temps en solitari pel José Ramón Penela i que ja apuntava com a valor incalculable per als amants de la tipografia en llengua castellana.

Aquests anys també m’han permès crear diverses tipografies per a la comunitat. Les mes antigues estan disponibles gratuïtament al web d’Astramat i van des de l’Antaviana iniciada el 1995 fins a la Lango publicada el 2001. A partir d’aquesta data vaig posar-me en contacte amb la foneria americana independent t-26,liderada per Carlos Segura, per tal de distribuir les noves tipografies que anessin sortint de les meves mans.

Un dels reptes que encara tenia pendent era presentar alguna de les noves creacions en algun concurs amb un mínim de solvència per veure que tal se’n sortia. I ha estat precisament enguany que gràcies a la recuperació de l’Anduaga m’he decidit de fer-ho als Premis Laus, el certamen de referència dins del panorama del disseny i la publicitat a l’estat

Sortosament la peça presentada ha estat escollida i serà a la final dels premis que es lliuraran el proper 15 de maig en una festa al mercat de les flors de Barcelona.

Cal dir que la tipografia Anduaga, basada en models cal·ligràfics de finals del segle XVIII, ha comportat una tasca d’investigació important i que fins i tot la prestigiosa editorial Campgràfic, exclusivament dedicada a l’edició d’obres relacionades amb la tipografia, n’ha editat un llibre que explica el procés de creació i que s’acompanya d’un article de l’Albert Corbeto on profunditza en les repercusions que va provocar a l’epoca la proposta d’aquesta cal·ligrafia.

Bé… Ara només resta esperar i veure quin so té la flauta si finalment sona.