La Wikipedia ha esdevingut la enciclopèdia més consultada del món. Diverses polèmiques han repartit gerros d’aigua freda a parts iguals per enciclopedies tradicionals i aquest buc insígnia dels continguts digitals sota llicència de lliure distribució i modificació. Primer va ser l’estudi de la prestigiosa publicació científica Nature on s’afirmava que el nombre d’errors en una selecció d’articles entre la Enciclopèdia Britànica i la Wikipedia era similar. Ens podem imaginar els editors de la autoritzada Britannica estirant-se els cabells.
Després va ser la polèmica oberta per Jaron Lanier a edge.org on feia una crítica al concepte d’intel·ligència col.lectiva recordant que també existia la estupidesa col.lectiva.El seu argumentari bàsic és que la Wikipedia és un xuclador d’informació on no saps ben bé d’on provenen les aportacions, tot plegat és massa anònim. I sobretot, que no te cap sentit que tothom pugui modificar un article. Crec que l’article de Lanier conté crítiques positives, i de fet algunes d’elles ja s’han implementat, com ara el bloqueig de la modificació d’articles de personatges cèl·lebres.
Tanmateix en general el seu atac al concepte d’inteligència col·lectiva és equivocat, perquè és cert que un grup d’humans pot generar estupidesa, no obstant en general com a animals socials que som, funcionem millor com a processadors d’informació quan debatem en grup. Ocells com els estornells volen en bandades de coordinació descentralitzada, milers de formigues busquen vianda teixint els millor camins per arribar-hi, millions de bacteris luminiscents s’iluminen seguint un procés de quorum. I els humans gaudim d’un procés col·lectiu anomenat revisió de parells que és la base de l’evolució de les teories científiques. El que ha fet la Wikipedia és simplement posar a l’abast de tothom aquest mètode que ha fet progressar la ciència.
