La cibernètica és la ciència del peix que es mossega la cua i de la cua que acaba mossegant el peix, en un bucle incessant, en una paradoxa inabastable. És la ciència dels cercles viciosos, però també dels virtuosos. Encara que s’ha de fer notar que -no podia ser d’altra manera- els primers han gaudit sempre de més notorietat. Qui no té algun conegut que ha entrat en un cercle viciós del que n’ha sortit malparat i del ja t’ho deia jo que acabaries maldades.
La cibernètica ens parla d’aquests processos de recursivitat que s’alimenten a si mateixos i que es produeixen en màquines i organismes vius. El termòstat del radiador que m’abriga en el meu hivern garriguenc és un exemple de sistema cibernètic. Un termòstat és un tipus especial de termòmetre que llegeix la temperatura exterior i quan s’arriba a la temperatura exigida, el radiador deixa d’emetre calor. El calor emès fa que la temperatura s’eixelebri una mica. No gaire per això, eh!. Seguidament la meva habitació torna a refredar-se, provocant que la lectura de la temperatura sigui inferior i activant de nou l’escalfor del radiador. És un cicle que es tanca sobre si mateix: el radiador afecta la temperatura exterior i la temperatura exterior afecta el radiador. Aquests bucles amaguen de vegades paradoxes.
